QUIM MONZÓ
escriptor
“La renúncia a educar ha fet molt de mal”
Quim Monzó presenta un recull d'articles, Esplendor i glòria de la Internacional Papanates, sobre la realitat quotidiana des del seu estil inconfusible.
Definició de “papanates”.
Ximplet, tanoca, babau. Abans de fer servir papanates vaig repassar de dalt a baix mitja dotzena de diccionaris perquè el terme em sonava a castellanisme evident. Vaig provar de fer servir la fórmula Internacional Tanoca o Internacional Babaua, però no rutllaven. Fins que vaig veure que les revistes culturals ja feien servir Internacional Papanates i vaig decidir acceptar-ho. Afortunadament, després vaig trobar el Diccionari del català col·loquial d'Enciclopèdia Catalana, que la recull i l'accepta i em vaig treure un pes del damunt.
La nostra societat és plena de papanates?
La nostra i totes. El món el conformen els papanates. Tothom és una mica papanates. La Internacional Papanates és una definició creada pel periodista Jordi Barbeta per definir el progressisme acrític, però el món papanates és transversal. El que passa és que les actituds papanates de la dreta en el poder ja les coneixia. Ara he conegut les actituds papanates de l'esquerra un cop en el poder.
Per què aquesta tria entre 2001 i 2004, tot i que són articles atemporals?
He anat aplegant els articles que he publicat al llarg de la vida, des del principi dels anys vuitanta (a El Món, El Correo Catalán i l'Avui) i ho he fet sempre per anys, de manera consecutiva. De tots els publicats, trio i reescric els que em semblen menys circumscrits a unes circumstàncies concretes. Ara tocava aquest període del 2001 al 2004, i l'aplec següent engegarà a partir del 2005.
Els seus articles, per estil i concisió, no difereixen gaire del que fa servir en els contes. Troba que els dos gèneres mantenen uns paral·lelismes?
És que moltes vegades quan escrius un text no penses si és un conte o un article. Contes de Guadalajara, d'El millor dels mons i de Mil cretins van aparèixer en forma d'article, prèviament. I en aquest Esplendor i glòria de la Internacional Papanates hi ha molts textos que són contes, més que articles. Si apliques tècniques narratives a la descripció de la realitat, què estàs fent? Contes? Articles? Moltes vegades no hi sé veure la diferència.
El procés d'essencialitat, de ser sintètic, pot unir el conte breu amb l'article periodístic?
Si t'agrada ser sintètic, l'uneix, sense cap dubte. Però hi ha articulistes i narradors als quals no els agrada ser sintètic, i quan escriuen una cosa i l'altra no ho són. Articulisme i narrativa poden ser abarrocats i sintètics, depèn de qui els escrigui. A mi m'agrada suprimir allò que em sembla prescindible, però amb això no vull dir que hi hagi qui pugui escriure meravelles a partir de l'ampul·lositat.
Quina ha estat la font d'inspiració principal dels textos del recull Esplendor i glòria de la Internacional Papanates?
En el cas dels articles, les notícies, el que passa al món i al país on vius, i el que et passa a tu en la vida quotidiana. No sabria fer elucubracions polítiques, analitzar que si en Montilla això, que si en Mas allò, que si, aleshores, en Zapatero tal cosa, que si en acabat Carod tal altra... M'avorreix sobiranament la política i, per tant, en parlo només de manera tangencial: si canvien els logos dels partits, si es posen corbata vermella o verda...
La hipocresia troba el seu aliat en el políticament correcte?
Sí. Ara és molt fàcil de dir, perquè salta a la vista, però en els anys vuitanta, quan ho deies, els puritans de la correcció s'escandalitzaven. Ara, fins i tot ells s'han reconvertit i també critiquen el políticament correcte. Comença a ser avorrit, repetitiu, malparlar-ne.
Fa una crítica ferotge a l'imperi de la plastilina. Considera que vivim el fracàs de la pedagogia activa, dels mètodes de Montessori i Rosa Sensat?
És que la renúncia de pares i professors a educar els fills ha fet molt de mal. És terrible la convicció de molta gent que el nen és un reietó a qui no s'ha de prohibir res per no traumatitzar-lo, i tampoc no se l'ha d'obligar a fer cap esforç. Res de memoritzar! Que jugui amb plastilina fins que agafi la primera Play Station!
Una altra de les constants és el llenguatge. Per exemple el deconstruir d'un discurs de Jordi Pujol que esmenta o la supressió del genèric que fan servir els polítics i Joan Laporta. Per què aquesta manipulació?
En el cas dels “barcelonins i barcelonines” i “gossos i gosses”, perquè és més fàcil trencar l'essència de la llengua que no aconseguir, de debò, que la dona tingui els mateixos drets que l'home: que cobri el mateix per la mateixa feina. Cobra menys, però diuen “treballadors i treballadores” i els sembla que ja han fet la gran cosa.
