‘Tosca’ més humana
El director d’escena Paco Azorín recupera al Liceu la producció de fa quatre anys, essencialitzant el vestuari i dotant de més humanitat els protagonistes
Paco Azorín, director d’escena i escenògraf: “Soc més humà que fa quatre anys”
Tetelman debuta al Liceu i en rol. Vol respectar l’equilibri entre l’emoció i la partitura
La tragèdia sentimental de Tosca rau en la bondat del pintor Mario Cavaradossi, l’amor il·limitat de Floria Tosca i la maldat del baró Scarpia. Uns rols, sovint molt esquematitzats, inamovibles. Ara, el director i escenògraf Paco Azorín recupera la posada en escena de la seva producció de fa quatre temporades però dona un cop de canell a la interpretació per dotar de més humanitat tots els personatges. L’òpera, que s’estrena el 9 de juny (i que té repartiment doble per poder assumir les 14 funcions fins al 28 de juny), ensenya que “no cal ser un semideu per ser dolent; és la seva humanitat el que reflecteix la seva maldat”, insinua Erwin Schrott, que assumeix el rol del baró Scarpia.
El director d’escena veu tres tons molt diferenciats en el llibret de Tosca i la partitura de Puccini: hi ha un primer acte tradicional; un segon acte expressionista, “molt teatral”, en què el públic pot veure la part del darrere de l’escenari per descobrir qui porta les regnes del poder, quina és la capacitat de repressió de l’Església, i un tercer acte, oníric, de somni, “d’un gran lirisme, poètic”. Quatre anys després de la seva estrena (Azorín comptabilitza que deu haver participat en 40 produccions més en tot aquest període), ell admet que ha canviat. I, com un cuiner, aprofita el que hi ha a la nevera per servir un plat nou; per això, ha buscat l’empatia dels intèrprets per fer l’obra molt més pròxima, fugint de l’estatisme de les òperes del segle XIX i exigint-los un treball físic, que els aparti de la seva zona de confort. Azorín confessa que se sent “més humà que fa quatre anys” i això es transmet en una posada en escena en què, per exemple, també s’ha simplificat el vestuari; ara és més conceptual per evitar la percepció de disfressa.
La voluntat de dotar de tensió dramàtica una de les òperes més conegudes i representades al Liceu contrasta amb un director musical, John Fiore, que admet que s’identifica com a tradicional. Però aquesta mirada aparentment oposada de la manera d’entendre l’òpera ha estat molt ben consensuada gràcies al fet que Azorín respecta la partitura i que Fiore dona temps perquè els cantants puguin afrontar les àries. De fet, el director musical es rebel·la contra la tradició d’allargassar els compassos per donar pas a l’entrada de Scarpia, per exemple. És una decisió que ha imposat la tradició però que no apareix a la partitura, i ell recupera l’original per garantir la sorpresa a l’espectador. A Azorín també li agrada ensenyar els canvis de decorats, a la vista del públic. Això permet mantenir, en certa manera, la unitat de lloc (quan ja hi ha una unitat d’acció i temporal). És un exercici de risc que exigeix molta concentració als tècnics del Liceu però que esdevé màgic, assenyala Azorín.
Com ja és habitual, el Liceu programa un repartiment doble dels personatges principals per aprofitar al màxim la temporada. Liudmyla Monastyrska i Tatiana Serjan interpreten el paper de Tosca. El paper de Cavaradossi l’interpreten un debutant Jonathan Tetelman i Roberto Aronica. Finalment, Scarpia (cap de la policia) el representen Schrott i Lucio Gallo.
Ahir al matí, en una roda de premsa, Monastyrska celebrava repetir un rol que ja ha presentat en teatres com el MET de Nova York o la Bastille de París, i que defensa com un dels tres personatges femenins més forts (comparant-los amb l’Abigaïl de Nabucco o Lady Macbeth). Schrott ha trobat en aquesta ocasió com el poderós Scarpia s’afebleix davant de Tosca: es mostra vulnerable davant de Tosca. Això li ha permès donar-li un aire molt més humà davant del personatge seductor i assassí, com marca el tòpic. Finalment, Tetelman celebra el somni de debutar al Liceu amb aquest rol. De baríton ha passat a tenor i admet que vigila de respectar un equilibri entre la música i la voluntat d’emocionar amb les seves intervencions líriques.
‘Under 35’ i òpera a la platja
Doble repte. La producció de Tosca proposa dues accions per apropar l’òpera: Under 35 i El Liceu a la platja. Tosca, dirigida per Paco Azorín, arrenca amb l’assaig general (8 de juny) que s’ha venut als joves de menys de 35 anys. En mitja hora es van exhaurir totes les localitats (1.800) que es van posar a la venda, a 15 euros. L’èxit repeteix el cas anterior d’I puritani. Aquesta nova política d’apropar els menors de 35 anys a l’òpera, que s’ha estrenat aquest curs i es mantindrà en els propers, també permet assistir a qualsevol títol de la temporada per 30 euros. Les pêcheurs de perles (la primera producció que va obrir aquesta oferta) va vendre prop de tres-centes entrades.
La darrera funció permetrà projectar l’òpera en un fals directe (a partir de les 22 h) per pantalles escampades per un centenar de places (entre Catalunya i l’Estat espanyol). Azorín assenyala que la versió plantejada ara és “molt cinematogràfica; té molt bona càmera aquesta producció”, així com també el suport amb la il·luminació. Els espectadors de platea no notaran pràcticament l’edició. També n’és un defensor John Fiore, tot i que aconsella sentir i viure l’òpera en directe, al pati de butaques.
El director musical considera que Tosca és un bon títol per endinsar-se en l’òpera per la seva musicalitat i trama dramàtica. Azorín és taxatiu: “L’òpera és un dret, l’hem d’estendre a tot arreu.” Si Azorín reconeix que és un fan de la sarsuela i de l’òpera des de petit, Fiore també va batejar-se als vuit anys amb un Turandot. I van ser moltes les vegades que, amb els seus companys d’escola de Seattle, va poder assistir a versions matinals escolars, que van donar accés a l’òpera als que no hi tenien una connexió familiar, com era el seu cas. La directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, destaca que hi ha la responsabilitat familiar de portar els infants a l’òpera perquè la coneguin i decideixin sense prejudicis previs.
