De Cuba a Brussel·les
El meu avi va anar a Cuba és una producció catalana que, després de voltar per teatres d’arreu (inclòs el centre penitenciari de Lledoners, coincidint amb la presència dels presos polítics, fa alguns mesos), demà, diumenge, es presentarà a Brussel·les, a la sala Saint-Joseph de la capital, gràcies al suport de l’Institut Ramon Llull. La trobada, en la qual s’espera tant presència d’autoritats catalanes a l’exili com també de polítics locals, representa una primera trobada amb el col·lectiu való de Brussel·les. Per aquest motiu, l’obra es representarà amb subtítols en francès per a aquesta finalitat (a càrrec de Judit Cruellas). S’espera una presència d’un centenar de persones, aproximadament.
Una de les sorpreses de la funció és la presència del politòleg Ramon Cotarelo en el paper de capità general de Cuba, Valeriano Weyler, un personatge històric que va crear el concepte de camp de concentració. Fruit d’aquesta campanya d’assetjament, va morir la tercera part de la població rural de la illa. El meu avi va anar a Cuba parla sobre el paper dels catalans en la independència de la illa.
Aquesta representació a càrrec de la Plataforma Blanc i negre, de Mataró, està organitzada per l’ANC de Brussel·les, que ha trobat en aquest muntatge l’ocasió de fer una trobada amb la comunitat francòfona i al mateix temps presentar el col·lectiu Valò pour la Catalogne, que neix amb l’objectiu de defensar els drets fonamentals de Catalunya.
Altres antecedents
Fa set anys que una altra producció amb arrel històrica, La balada dels històrics anònims, va fer el viatge contrari, interpretada pels actors Ivan Fox (actor belga descendent d’exiliats catalans) i Anton Tarradellas, net de l’expresident Josep Tarradellas, presentaven a la Sala Beckett una peça que ficcionava un fet històric: Tarradellas es va endur el cor d’en Macià a l’exili. 40 anys més tard, seria el president que restituiria la Generalitat.
