T de Teatre a tocar

La Sala Beckett va ser el primer escenari de T de Teatre en què van fer pagar entrada. 28 anys després hi tornen amb una peça que, sense voler ser metateatral, hi ressona molt. Perquè la trama parla de tres exactrius en busca d’un dramaturg. La companyia, que sempre ha triat autor i director per a les seves peces i que ja fa prop de 15 anys que va optar per abandonar el seu format de monòlegs càustics (com ara Petits contes misògins, Homes, Criatures, Això no és vida), s’ha entès aquest cop amb Denise Despeyroux. És el primer cop que la formació, liderada per actrius, posa en peu una proposta d’una dramaturga. I ho fan amb la proximitat de la Sala de Dalt de la Beckett (des d’avui i fins al 28 de juliol).

Cançó per tornar a casa té una barreja de formes teatrals. Perquè hi ha la intriga (amb un hipnotitzador amb un accident tràgic en la seva carrera); un cert aire nostàlgic (una de les actrius convoca les altres dues a la casa on van assajar l’espectacle que les faria famoses); la comèdia d’examigues (Mamen Duch, Marta Pérez i Àgata Roca) que s’odien, i la tragèdia inesperada final. Tot, comenta Despeyroux, té un inequívoc aire de conte. Que comença a explicar l’ajudant d’aquest hipnotitzador (Jordi Rico). Valentina (Carme Pla) introdueix l’acció, com qui recorda un fet passat, i es converteix en la veu en off d’una pel·lícula de Woody Allen, matisa Carme Pla.

Des de Daulte

La dramaturga, que ha tingut molta relació amb la Sala Beckett pels seus treballs a l’Obrador, coneix T de Teatre des que Javier Daulte va dirigir-les amb Com pot ser que t’estimi tant (TNC, 2007). Aquest és, precisament, el títol que la companyia va utilitzar per trencar amb la seva carrera d’èxit. Despeyroux insinua que va admirar sobretot el Delicades, amb Alfredo Sanzol. Tot i que el muntatge arrenqui en un espai de petit format, tenen prevista una gira tant a Catalunya com a l’Estat espanyol i no descarten fer una temporada de comiat en una sala comercial, si hi ha l’oportunitat.