Cultura

Estiu de càmeres i acció

Neus Ballús roda amb tres lampistes ‘Sis dies corrents’, David Verdaguer és el protagonista d’‘Uno para todos’ i Lleida acull part de la filmació de ‘Las niñas’

“Els docents poden marcar la vida dels nens d’una manera increïble”, diu David Verdaguer

Neus Ballús va trencar esquemes fa sis anys amb La plaga, un documental que va anar a la Berlinale i va acabar triomfant als premis Gaudí. Després d’una incursió a la ficció, Staff only, que s’estrenarà al setembre als cinemes, està a punt d’enllestir el rodatge d’una altra pel·lícula que explora la frontera entre document i ficció, Sis dies corrents. “Explica la història de tres lampistes al llarg d’una setmana –diu a El Punt Avui–. El Valero i el Pep han treballat tota la vida junts en una petita empresa familiar. El Pep és gran i s’ha de jubilar, i agafen el Mohamed, que estarà una setmana de prova. Durant aquest temps veuran si el Moha i el Valero s’entenen junts, si poden superar els prejudicis que tenen l’un respecte a l’altre.”

Aquest argument aparentment senzill resulta molt complex de rodar, en format de documental, i planteja temes de gran profunditat. “Cada dia es troben un conflicte amb un client –explica Neus Ballús–, veiem què passa en aquest microcosmos on entren durant una jornada. És un context molt fugaç i aparentment molt superficial, de quan un treballador entra a casa teva.” Però en aquestes relacions tan curtes “tots activem els prejudicis que tenim, per saber com actuar sense tenir coneixement en profunditat d’algú”, i la pel·lícula permet “veure com la gent és més complexa del que pensem en un principi”.

Neus Ballús explora temes com ara els prejudicis, la hipocresia i el que és políticament correcte: “A la majoria de professions tenim un nivell molt alt de correcció política que em fa molta ràbia. No diem les coses pel seu nom, fem veure que som molt tolerants, però els prejudicis segueixen existint. A les obres et diuen moro, negro o gordo, i això no vol dir que tinguin més prejudicis que nosaltres, diuen les coses pel seu nom. Està bé superar això, i millor si es fa a través de l’humor.”

Neus Ballús coneix de prop el món dels lampistes: la parella de la seva mare s’hi ha dedicat sempre. Que els tres lampistes i els clients es comportin amb naturalitat davant la càmera ha requerit molt treball previ. “No dius el que penses –comenta Neus Ballús–, no fas el que vols, i en realitat el que els demano és que es prenguin llibertats en tot. Això vol dir treure moltes capes del que suposadament està bé que facis.” Per això han fet sessions setmanals d’improvisació durant més de dos anys amb un coach i també han treballat amb el clown Jango Edwards. Els clients han estat seleccionats prèviament i han passat per aquest procés, en sessions per separat, de manera que, en trobar-se davant la càmera, no es coneixien. El guió s’ha adaptat als personatges, i no a l’inrevés: “Readapto el guió a la gent que he trobat, l’he escrit a partir de com ells són –diu la directora i guionista–. Hi incorporo temes interessants que han sortit i trec coses que no van gaire amb la seva naturalesa... He escrit la pel·lícula per a ells, en funció de la seva personalitat.” Ens en posa un exemple: “Els lampistes van a una obra i es parla de la relació entre els lampistes i els paletes, que es tenen una mena d’odi històric. El Pep, que es jubila, realment té una obsessió amb com ho fan de malament els paletes d’avui en dia. Normalment és una persona molt tranquil·la i raonable, però quan li parles d’això se li encenen els ulls i es torna com boig.” En trobar aquesta faceta, van decidir situar una història en aquest conflicte. “Quan ho vam rodar, el Pep em va dir: «Neus, és el paper de la meva vida!»Tothom em diu que les coses de la pel·lícula els passa moltes vegades, està documentat.”

Verdaguer, professor

David Verdaguer viu un moment cinematogràfic dolç, amb l’èxit comercial de la comèdia Lo dejo cuando quiera i l’estrena recent d’Els dies que vindran, la gran guanyadora de Màlaga. Aquests dies roda a Arenys de Munt i Barcelona Uno para todos, dirigida per David Ilundain (B de Bárcenas), on interpreta un professor interí que ha de reintegrar a l’aula un nen després d’una absència mèdica malgrat que cap company vol que torni. L’actor creu que “ser professor és molt difícil, és com ser un actor de teatre que s’enfronta a un públic que no vol escoltar-lo”. Per això envia el seu aplaudiment “més sincer” a totes les persones que es dediquen a la docència, una “professió clau en l’avanç de la societat”. En declaracions recollides per Efe, Verdaguer diu que “Aleix representa la importància dels docents, que poden arribar a marcar la vida dels nens d’una manera increïble”. Pel que fa al treball amb nens, Verdaguer comenta que “t’obliguen a abandonar l’ego i et recorden que al final la interpretació és un joc, és mentir tan bé com puguis i intentar que no t’enxampin”.  

El director del film, David Ilundain, va explicar a Efe que aquesta és una història basada en fets reals, encara que està escrita amb “certes llibertats”. Està ambientada a Casp (Aragó), malgrat que part de la pel·lícula, com els interiors de l’escola, es graven a Catalunya. Totes aquestes pel·lícules compten amb la participació de TV3, que també col·labora amb el projecte Las niñas, opera prima de Pilar Palomero, que es roda als mesos de juliol i agost a Saragossa i Lleida. Andrea Fandos interpreta l’adolescent protagonista i Natalia de Molina és la seva mare. Explica la història de moltes de les dones d’avui en dia, condicionada per l’educació que van rebre a principis dels anys noranta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
CARLES SANTAMARIA
GUIONISTA DE L’ADAPTACIÓ AL CÒMIC DE LA NOVEL·LA DE SÀNCHEZ PIÑOL ‘VICTUS’

“El 1714, el conflicte era una successió, no la secessió, com ara”

Barcelona

Cobla, corda i... tossuderia

girona
Mirador

Romàntica, moderna i pop

Princeses i heroïnes

Barcelona

La Nit Més In, premi Impulsa Cultura

barcelona

El Bonmatí, per a Ribas

Girona

Posseïts per l’art

BARCELONA
Crítica
cinema

La vida a Montfermeil

Documental

‘Historias de nuestro cine’ amb la veu de Resines