Art

L’agonia de la cultura de base

Prop de mig centenar de projectes independents de Barcelona denuncien la seva situació límit, forçada per la manca d’ajuda de les administracions

Els col·lectius van llegir ahir un manifest a l’Antic Teatre, un dels espais amenaçats
Volen ser un contrapoder al model que prima les indústries culturals

La Poderosa és un espai d’investigació i de creació dels llenguatges del cos que el 2015 va rebre un premi Ciutat de Barcelona en reconeixement de la seva trajectòria de més de deu anys (ara, ja més de quinze). Al web de l’Ajuntament s’hi pot llegir una nota de premsa en què es remarcava el seu “compromís amb la ciutat i els veïns”. Aquest text oficial també recull les declaracions que va fer l’alcaldessa Ada Colau durant l’acte d’entrega del guardó. El propòsit de l’Ajuntament és, va dir, “bastir una cultura inclusiva, que no diferencia entre nivells, descentralitzada, perquè tothom pugui gaudir-ne”.

Però hi ha una cosa que grinyola. Després de rebre el premi, l’Ajuntament ha retallat la subvenció a La Poderosa i s’ha posat de perfil davant d’una operació d’especulació immobiliària que està a punt de desnonar-la del seu local.

Aquest és el veritable premi que moltíssims col·lectius de la cultura de base estan rebent per lluitar pels seus projectes. La recompensa és que deixin de ser. Una tempesta perfecta amenaça la seva existència, i en aquesta situació límit han decidit reivindicar-se i alertar la societat amb uns inquietant pregunta: què se’n farà, de la cultura barcelonina si es destrueix el teixit que la produeix? Podrà mirar-se al mirall Barcelona sense llibreries d’escala humana, sense comunitats creatives que tenen la seva raó de ser en la transformació social, sense cooperatives de circ, sense galeries que estan superant el concepte mercantilista de l’art, sense centres que s’han situat a l’avantguarda dels debats de gènere, sense tantes i tantes companyies que militen en l’experimentació, en la innovació...?

“Febles però no vulnerables”, prop de mig centenar d’aquestes entitats independents, filles de la iniciativa ciutadana, van llegir ahir un manifest a l’Antic Teatre (un altre dels projectes que es troba en el precipici) que reflecteix una realitat que hauria de fer enrogir la classe política, especialment aquella que els havia promès una ajuda, un rescat in extremis, que no ha arribat mai. A quina mena de cultura inclusiva, que no diferencia entre nivells, descentralitzada i que tothom en gaudeix es devia referir Colau en el seu discurs si no és a la cultura de base?

El problema és –sostenen– de mentalitat. L’administració ha sucumbit a les lògiques industrials per (mal)tractar un material tan sensible com és la cultura i la gent que la fa. Tota una maquinària burocràtica empeny aquests espais a definir-se i a parlar amb una terminologia (beneficis, clients, empreses privades... en lloc de béns comuns, ciutadans, associacions...) que no li és pròpia. I al que es resisteix, “se l’absorbeix i se’l neutralitza”. Un clàssic del sistema: fagocitar les notes discordants. “La cultura i l’art no s’accepten institucionalment com a valors en ells mateixos, sinó com a recursos, instruments, eines o mitjans del poder per generar ordre, control i imatge/marca”, raona el manifest fet públic ahir.

Darrere de tot aquest llenguatge i model perversos, què hi ha? La misèria. “El 2019, dels 200 milions d’euros del pressupost de cultura de l’Ajuntament de Barcelona només 4,2 milions es reparteixen en concurrència pública entre els projectes de la ciutat, siguin macrofestivals o cultura de base”, per a la qual no existeix una partida específica, revelen els impulsors de la protesta. Se’ls subministra una dieta a base d’engrunes que els condemna a una mort lenta. Ara es troben en el moment més agònic.

I no, no és només un tema de diners. “El diàleg social en cultura és un simulacre i l’interès de l’administració per interlocutar amb la cultura de base és, en la majoria de casos, nul.” El premi a no ser ni tan sols escoltat.

“Exigim una mesura de govern que passi pel ple de l’Ajuntament i que reconegui públicament i destini un pressupost a la cultura de base, de la manera que se’n destinen a programes com les Fàbriques de creació, Barcelona Districte Cultural o Cultura de Proximitat”, imploren.

Però, més enllà d’un escrit que supura indignació, impotència i dolor, també hi ha i hi haurà accions. Algunes es venen cuinant des de fa uns mesos, com va ser la constitució, l’11 de maig passat, del Parlament Ciutadà de Cultura de Barcelona, que està fent feines per dissenyar polítiques culturals contràries al curtterminisme, a la dèria pels grans esdeveniments i pels grans equipaments de matriu artificial i a l’espectacularització que imposa el règim del turisme de masses. “Volem ser un contrapoder”, assegura l’arquitecta i activista Itzíar González, que s’hi ha involucrat i que avança: en la pròxima sessió parlamentària, que serà la tercera, i que se celebrarà després de les festes de la Mercè, estan citats els representants de totes les administracions: Ajuntament, Diputació i Generalitat. Respondran a la convocatòria?

El premi a no ser, a no tenir veu i a ser invisible. El Parlament Ciutadà aprovarà les seves pròpies lleis, i una de les primeres que ha activat dota aquests espais d’un artefacte que els dona força: un mapa que els uneix, que els situa, que els agermana, que no els fa sentir sols. Una xarxa “que sumi i generi riquesa, afectes, sinergies i supervivència”, tot i que l’objectiu últim no és sobreviure sinó viure. Advertència per a futurs fagocitadors: “Aquest mapping no vol ser una mera llista de noms o una xarxa controlada per la institució.” Vol blindar la seva llibertat. Ahir, reunits a l’amenaçat Antic Teatre, ja van prendre consciència del que el sistema s’entesta a negar. Que hi són i que hi volen continuar sent.

A l’acte no hi va assistir ningú de l’Icub. Consultat per aquest mitjà, assegura que la cultura de base és una de les seves “prioritats culturals”. El consistori es mostra “receptiu” a les demandes del sector, però vol deixar clar que no li ha girat mai l’esquena: “S’ha treballat i s’està treballant per buscar solucions en matèria de precarietat laboral i de manteniment i diversificació de subvencions.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA