Cultura

Pegasus

GRUP DE MÚSICA

“Tocàvem amb Obús i Barón Rojo; i era ben normal”

Volíem acomiadar-nos de manera elegant, coincidint amb el nostre 40è aniversari
A l’època, que s’autoeditessin els discos, hi havia només La Polla Records i nosaltres
A Montreux teníem una hostessa per eixugar-nos la cara. Ens vam sentir estrelles

Pegasus, històric grup de jazz fusió mediterrània, ha emprès el que, coincidint amb el quarantè aniversari de la seva formació, serà la seva “definitiva” gira de comiat. Josep Mas Kitflus, Santi Arisa, Rafael Escoté i Max Sunyer –absent en la trobada que El Punt Avui va mantenir amb la banda–, als quals fa deu anys se’ls va unir, a les percussions, Dan Arisa, van emprendre la seva última gira a finals de juny en el Festival Jazz Pera del Baix Empordà i, fins al final del 2020, aniran dient progressivament adeu per tot Catalunya.

Quan van començar a pensar que era hora de plegar?
(Rafael Escoté) Des del mateix moment que vam començar! [riu]. Pegasus va tenir una repercussió molt interessant en els seus anys de més activitat principal, però la feina ha variat, l’estil de música que agrada a la gent, també... i ens hem fet grans. Ens va semblar que havíem d’acomiadar-nos de manera elegant coincidint amb els nostre 40è aniversari, que serà l’any vinent. Era una bona oportunitat per dir adeu a la gent que encara ens recorda i ens ve a veure, que és molta. (Santi Arisa) És, en efecte, un comiat, però també una celebració, ja que poder actuar després de quaranta anys, i amb la nostra edat, és, naturalment, motiu de celebració. Quan tenim un bolo el disfrutem moltíssim, i més quan, a mesura que passen els anys, tens sovint la sensació que aquell pot ser que sigui l’últim concert que faràs.
Quan van formar la banda ja havien tirat endavant projectes com Iceberg, Fusioon, Gòtic... Què volien fer amb Pegasus que no haguessin fet ja amb aquests altres grups?
(Kitflus) Érem quatre músics, quatre amics, que feia anys que ens anàvem trobant, ja fos gravant o als escenaris, compartint sovint tota mena de trios i quartets. Manteníem una relació continuada tant d’amistat com professional i se’ns va ocórrer la idea de fer un grup. El pensament de fer un tipus de música determinada, però, no l’hem tingut mai. Sempre hem volgut anar a la nostra, amb cadascú aportant els seus ingredients. Les definicions, les etiquetes, als músics no ens han agradat mai. És com quan s’anuncien aquests festivals “de jazz i altres músiques”. Té collons!
I què fa Pegasus, doncs?
(K) Un còctel vivencial, m’agrada dir-ne. Totes les vivències, experiències i influències, personals i musicals, et formen d’una determinada manera i nodreixen la teva creativitat.
S’han sentit mai esclavitzats, per les etiquetes?
(Rafael Escoté) Nosaltres, en tot cas, no. Pegasus és un grup que tant va arribar a tocar en el Festival de Jazz de Barcelona, o al Palau de la Música, com en festivals com ara el Mazarock, amb Obús, Leño i Barón Rojo, i era ben normal.
Pegasus... en un mateix cartell que els grans grups del ‘heavy’ espanyol dels anys vuitanta?
(K) I tant! Abans això era normal. El que no ho és, en tot cas, és el que passa ara. Als anys setanta, en els primers festivals que hi va haver al país, els cartells eren extremadament diversos. Hi podia haver clàssica, flamenc, jazz, salsa... Podia tocar Gualberto, després la Plateria i, finalment, un cantautor. (RE) Hi havia menys festivals, i tots els grups s’havien de concentrar en els pocs que hi havia. Ara n’hi ha més i s’han especialitzat, però això ha fet que tot sigui més parcel·lat i, per tant, no hi hagi tanta obertura. (K) Eren altres temps. Fins i tot un grup com Pegasus va arribar a estar als 40 Principals.
No són poques, les emissores de ràdio del país que van recórrer als seus discos per crear sintonies...
(SA) Vam tenir dues coses molt a favor. La primera és que les escoles de música moderna començaven a aflorar. I, sovint, els alumnes, quan ens veien tocar a nosaltres, veien, d’alguna manera, allò que ells estaven estudiant. I, d’altra banda, hi va haver un boom d’emissores en català. I, és clar, a l’hora de crear sintonies no podien pensar en Lluís Llach o qui fos. La nostra música, ja fos pel ritme i la trempera, els hi encaixava.
Els seus concerts, l’any 1984, en el Festival de Jazz de Montreux i, un any més tard, al Carnegie Hall de Nova York són dues de les grans fites del grup. Com les van viure?
(K) A Montreux hi va haver molt bon rotllo, ja que era un festival molt ben muntat, amb un so extraordinari. L’organitzador del festival, en Claude Nobs, ens va convidar a casa i ens va ensenyar el primer làser disc que vèiem en la nostra vida. A Nova York hi vam anar amb una delegació espanyola, amb Paco de Lucía i Tete Montoliu. (SA) De Montreux recordo sortir del xou i veure com, esperant-nos a cadascú de nosaltres, hi havia una hostessa, amb una tovallola, preparada per eixugar-nos la cara. Allà, com també sovint a Espanya, on ens venien a buscar amb grans honors als aeroports, vam tenir la sensació de ser unes estrelles.
En els seus anys de més èxit, però, els grups instrumentals ja anaven de baixada...
(SA) No era el moment, a priori, més oportú per tenir un grup instrumental, però vam tirar endavant, i als mitjans els vam caure bé.
Els primers discos els van editar amb Pegasus Records. Era insòlit, a principis dels anys vuitanta, tenir una discogràfica pròpia.
(SA) Vam lluitar molt. Quan teníem fets els primers temes, i havíem sacrificat tots les nostres feines perquè el grup anava endavant, no trobàvem cap companyia de discos que ens volgués gravar, així que vam decidir fer-la nosaltres. Vam gravar el disc amb l’ajuda de l’Alain Milhaud, que era el productor de la Maria del Mar Bonet, i vam crear Pegasus Records, que és una de les coses que ens va fer caure en gràcia a molts mitjans. Ara és ben normal, però aleshores, de grups que s’autoeditessin els discos hi havia només La Polla Records i nosaltres. Recordo trucar jo mateix a El Corte Inglés fent-me passar pel cap del departament de promoció. de Pegasus Records. Aconseguir tot el que hem aconseguit, havent començat així, doncs, és tot un mèrit.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.