Cultura

Els circs dels Stones

Els Rolling Stones editen una versió ampliada de ‘Rock and roll Circus’ (1969), amb estrelles d’aquells anys, i ‘Bridges to Bremen’, un DVD de la gira del 1998

A més de John Lennon, trobem els Who, Jethro Tull, Taj Mahal i Eric Clapton, entre d’altres

Sempre hi ha esdeveniments a celebrar a casa dels Rolling Stones, la banda britànica nascuda a començaments dels anys seixanta del segle anterior. Aquest cop tenim dues novetats suculentes. Amb motiu del mig segle de la publicació del Rock and Roll Circus presenten una reedició ampliada en diferents format d’un xou enregistrat a Londres el 1968. Concebut com un especial de la BBC, va ser dirigit per Michael Lindsay-Hogg. La banda original dels Rolling Stones amb Mick Jagger i Keith Richards al capdavant, Brian Jones –que moriria l’estiu del 1969 després de ser expulsat de la banda–, Charlie Watts i Bill Wyman, amb el suport de Nicky Hopkins i Rocky Dijon.

Més o menys, el guió de la cosa venia a través d’una actuació psicodèlica del grup, que va ser presentat com “la millor banda de rock-and-roll del món”. El xou conté sis temes d’aquella primera època dels Stones, entre els quals de ben emblemàtics com Jumping Jack Flash, You Can’t Always Get What You Want i Sympathy for the Devil, cançó inspirada en la novel·la Mestre i margarida, de Bulgàkov, i que té versos memorables: “Porto aquí molts anys, he robat la fe i l’ànima a molts homes...”. L’havien publicat pocs mesos abans.

Un altre dels plats forts, que destaquen en l’inevitable revival del so britànic dels anys seixanta que va alegrar el món, són les actuacions, senzillament extraordinàries, de figures com John Lennon –és entrevistat i participa activament– i grups històrics fastuosos, que alguns encara funcionen actualment o han desaparegut engolits pel diable evocat o per la mateixa dictadura del temps com The Who, Jethro Tull,Taj Mahal, Marianne Faithfull, Yoko Ono, The Dirty Mac i el que després s’anomenaria un supergrup format per Eric Clapton (guitarra principal), Keith Richards (baix), Mitch Mitchell de The Jimi Hendrix Experience (bateria) i John Lennon (guitarra i veu).

Pels que tinguin ganes d’invertir en història o en nostàlgia, hi ha una edició de luxe que inclou l’extravagant pel·lícula del programa televisiu, un llibre de 44 pàgines amb un assaig de David Dalton, del 1969, i les fotografies Mike Randolf, que ho il·lustren tot plegat. Entre el material hi ha temes del malaguanyat pianista Julius Katchen, tres cançons més de l’incomparable blues man Taj Mahal i gravacions inèdites de The Dirty Mac, que interpreten el clàssic de The Beatles, Revolution i la pista titulada Warmup Jam.

Com a complement i per gaudir d’uns Stones més actuals, Universal també ha presentat Bridges to Bremen, un concert en doble compacte i DVD de la gira del 1997 i el 1998, en què promocionaven l’àlbum Bridges to Babylon, el més destacable dels darrers anys del grup. La gira mundial va reunir gairebé cinc milions d’espectadors, amb tot allò de què els seus seguidors gaudeixen, per exemple la pista B, en què surten exclusivament els Stones històrics. L’actuació central de Bremen està datada el 2 de setembre del 1998 al Weserstadion de Bremen i va ser filmada davant 40.000 fans, que van sentir 155 minuts de música. A més hi ha un extra amb quatre temes de l’actuació a Chicago. Tot plegat coincideix amb el llançament del recopilatori Honk, amb 36 temes essencials dels que pomposament es van autoanomenar satàniques majestats.

Una roca de Mart, amb el nom del grup

G. vidal

Una petita pedra que la nau In Sight va fer rodar quan va aterrar a Mart el novembre de l’any passat s’anomenarà, a partir d’ara, Rolling Stones Rock, un honor no oficial que el Jet Propulsion Laboratory de la NASA va anunciar aprofitant el pas del grup, aquesta setmana, per Pasadena (Califòrnia).” Definitivament, això és una fita en la nostra llarga i memorable història. Moltes gràcies a tothom a la NASA per haver-ho fet possible”, va dir Mick Jagger, de 76 anys, recuperat esplèndidament de l’operació de cor a què va ser sotmès l’abril passat. Els Stones culminaran el dia 31 a Miami una gira nord-americana, la de No Filter, en què, en moltes dates, s’han pogut sentir peces no gaire òbvies de la banda com She’s a Rainbow, Harlem Shuffle i Sad Sad Sad.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.