escriptors del camp de tarragona

La maleta sarda

Margarida Aritzeta (Valls, 1953) publica la seva darrera novel·la: La maleta sarda. Aquesta novel·la suposa la vint-i-tresena publicació literària d'Aritzeta, la qual cosa demostra que la seva ploma no només no està rovellada sinó que, a més, és de les més actives del Camp de Tarragona i de la literatura catalana actual. Les seves darreres publicacions han estat: Perfils de Nora (Barcelona: Proa, 2003), El llegat dels filisteus (Valls: Cossetània, 2005) i Aigües de tardor (Barcelona: Cruïlla, 2006) com a narrativa juvenil.

En aquesta ocasió l'acció de La maleta sarda té lloc a diversos punts de la geografia de Catalunya però també a la Catalunya del Nord i a la Sardenya més profunda. Perpinyà, Reus, Barcelona o Nuoro només són algunes de les localitats on aquesta trama s'entortolliga i es desfà successivament.

Aquesta novel·la pren alguns dels personatges de pes de l'obra anterior, El llegat dels filisteus, i n'és, en certa manera, continuadora. En alguns casos l'autora es permet de fer un joc intertextual (p. 89 i 96) que fa que el lector que és coneixedor de l'obra de Margarida Aritzeta vegi la fina línia contínua entre les narracions i que serveix, per a aquells que no l'hagin seguida, per poder entreveure que els personatges d'aquesta història són ben definits per un passat que, mitjançant pinzellades senzilles i elegants, es recorda (per exemple, a la p. 84).

En alguns casos, fins i tot, tempta d'estirar la beta per veure què s'hi amaga darrere de tot això i prosseguir amb la lectura del Llegat dels filisteus.

Manu Uriarte viatja a Perpinyà, on ha de trobar-se amb el vell Torrentà, un bibliòfil que té per obsessió aconseguir tot allò notable que s'hagi publicat a la seva vila natal. En aquesta ocasió, Torrentà està molt interessat a aconseguir el Vocabulari català-alemany, de Johann Rosembach, publicat a Perpinyà el 1502 –i que per no faltar a la tradició d'Aritzeta és real: es pot trobar a la Biblioteca Nacional de Catalunya–.

Malauradament, Manu Uriarte, després de passar pel cafè Viena de la plaça d'Aragó de Perpinyà i cruspir-se una amanida de magnífiques vieires (p.12), es troba davant d'una escena que l'escriptora ha fet, gairebé, cinematogràfica: el llibreter de vell entra a casa del client mentre sent com el Rèquiem de Mozart li fa de banda sonora (p. 29-31) per descobrir com, finalment, és mort (p. 32-39).

La qüestió, per tant, gira sobre dos eixos principals: ¿qui ha mort el vell Torrentà? ¿Per què? I, encara millor, ¿per quin motiu hi ha aquesta escena criminal tan concreta?

Margarida Aritzeta juga a anar per sobre de la línia de la realitat i de la ficció d'una manera sublim: ¿com podem discernir on és la frontera? La resposta, en alguns casos, és senzillament evident; en altres ocasions ho podem sospitar i, segurament, equivocar-nos. El narrador, per tant, es va decantant cap a una banda i altra i nosaltres, els lectors, el seguirem amb els ulls ben oberts però sense saber on trepitgem.

De dintre de la coctelera que barreja realitat i ficció no només en surten paisatges, sinó que també en surten persones ben reals que són amagats sota noms ficticis i en tots els casos que he indicat hi regna, per sobre de tot, la versemblança. En conseqüència, trobarem que els personatges, les persones que apareixen en aquesta història són molt humans. I com a humans que són dubten, tremolen, pensen, rellisquen de tant en tant i mengen i dormen com tothom. Precisament això, l'hedonisme de la gola, és un dels trets més realistes que ens ajuden a endinsar-nos al cor de la Barbàgia, la regió sarda amb arrels més profundes que veurà desenvolupar bona part de la narració.

Amb aquesta novel·la Margarida Aritzeta segueix demostrant-nos que la dedicació a la literatura és constant; ¿com, si no, ens pot descriure els paisatges sards i nord-catalans amb aquest detall i mesura? Resposta clara: vivint-los en primera persona per narrar-los després amb detall absolut.

Títol: La maleta sarda Autora: Margarida Aritzeta Editorial: Columna Edicions, 2010


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
música

Pep Burgoa canta ‘Llibres i roses’ a les portes de la diada de Sant Jordi

torroella de montgrí

Bach ‘alena’ Satué

cultura

Els museòlegs, inquiets amb el procés per escollir el nou director del Muhba: exigeixen que sigui “just i transparent”

barcelona
LLIBRES

Fina Anglès publica el quart llibre de poesia per a infants de la sèrie ‘Bella Lluna’

Tarragona
biblioteques

Vaga del col·lectiu de bibliotecaris de Barcelona

Barcelona
DARNIUS

Comença el rodatge sobre el passat surer del municipi

DARNIUS
societat

Presenten l’any Joan Domènech i Moner

lloret de mar
cultura

Mor l’historiador de l’art Jordi González Llàcer

barcelona
música

Nova edició del festival musical a la Damm

Barcelona