Comença la quarta campanya al jaciment de la Boella, on es van trobar restes de mamut
El director creu que la zona és vital «per conèixer els ecosistemes i la cultura material de la prehistòria més remota d'Europa»
La quarta campanya d'excavacions, que començarà avui i durarà fins al 29 de maig, incidirà en aquelles àrees dels jaciments que en un futur esdevindran equipaments culturals. Concretament, els treballs arqueològics es duran a terme a la Mina i el Forn «amb la idea de donar forma i acotar els indrets on van aparèixer troballes tan importants com ara les defenses dels mamuts, per tal que en el futur aquestes zones esdevinguin equipaments culturals municipals destinats a la recerca i a la socialització de l'evolució humana a Europa», apunta el director de la intervenció, Josep Vallverdú.
Als mateixos jaciments, l'any 2007 s'hi van descobrir ullals de mamut i altres restes animals de fa gairebé un milió d'anys; i l'any passat es van localitzar restes de grans herbívors, com ara hipopòtams, cèrvids i cavalls, a més de les d'animals extingits com ara el Megaloceros, una espècie de cérvol gegant. Josep Vallverdú va avançar ahir que estan a punt de finalitzar els treballs de restauració dels quatre ullals de mamut. Està previst que a finals d'any es puguin presentar les restes restaurades. Aquesta excavació anirà a càrrec d'un equip integrat per una vintena d'arqueòlegs i el seu principal objectiu serà avançar en l'estudi de les primeres poblacions europees, les d'ara fa un milió d'anys. L'equip d'investigació està format per membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), del grup de paleoantropologia del Museu de Ciències Naturals de Madrid i també d'estudiants del màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que s'imparteix a la Universitat Rovira i Virgili. «Cada vegada tenim més clar que la recerca en aquesta zona del Camp de Tarragona té un gran potencial amb vista a convertir-se en una rellevant referència per conèixer els ecosistemes i la cultura material de la prehistòria més remota d'Europa», manifesta Vallverdú, el qual també destaca la importància de convertir aquest jaciment en un equipament cultural: «La documentació de la història natural del Camp i la seva transferència als equipaments culturals dels ens locals i comarcals pot afegir valor a aquesta àrea geogràfica», puntualitza el mateix investigador de l'IPHES. Josep Vallverdú també manifesta que l'excavació d'enguany és important perquè «obre un nou període de treball amb la decidida col·laboració de l'Ajuntament de la Canonja, el Museu de Ciències Naturals de Madrid, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de l'IPHES».
