Una gravetat malenconiosa

Amb una pel·lícula rere l’altre, pràcticament sense intervals, el cineasta sud-coreà Hong Sang-Soo va construint els capítols de la seva “comèdia humana”. Fent atenció als embolics de l’amor i del desamor i, com exemplifica la seva mateixa obra, a la relació entre la vida i la creació, va decantant-se cap a una certa malenconia. Sempre li han agradat els bars i que la gent hi begui de valent. També els hotels. A En otro país, un hotel pròxim a una platja és l’escenari estiuenc en què una escriptora interpretada per Isabelle Huppert fantasieja sobre seduccions, esperes i ruptures amoroses amb un aire de comèdia lleugera. Passats alguns anys, la seva darrera pel·lícula estrenada entre nosaltres també transcorre en un hotel, però en un temps hivernal que, amb un paisatge nevat filmat amb una elegància austera, sembla ajustar-se a l’estat d’ànim del seu protagonista, un poeta que hi convoca els seus dos fills sentint la mort pròxima.

A El hotel a orillas del río també hi arriben dues joves, una de les quals amb la tristesa d’haver sigut abandonada pel seu amant, un home casat que no s’ha arriscat a dur endavant la relació: interpretat per Kim Min-hee, el personatge sembla una continuïtat del que encarna la mateixa actriu a En la playa sola de noche. El film, doncs, s’articula amb dues històries paral·leles que, creant-se expectatives d’una confluència insinuada al principi i llargament ajornada, a vegades repiquen. Així, a la manera d’un contrapunt, el pare diu als fills que va abandonar l’esposa (i a ells) perquè va arriscar-se a viure l’amor amb una altra dona. No puc evitar pensar que Hong Sang-soo viu una relació amb Kim Min-hee afrontant el dolor de separar-se de l’esposa també reflectit en part dels seus films recents. Sense renunciar a un humor sovint desconcertant a través dels diàlegs, que alhora manifesten comprensió davant dels sentiments i les decisions humanes, el cinema de Sang-soo ha derivat cap a una gravetat malenconiosa. Menys rohmerià i més bergmanià. Però, tanmateix, amb el coratge vital expressat pel vell poeta: Morirem i, per tant, no hem de tenir por de la vida i menys del fracàs.