Cultura

Quim Gutiérrez

Actor

“M’agrada ficar-me en terrenys foscos”

Els amics no són per sempre. La teva evolució personal de vegades resulta incòmoda als altres

El gènere, la mida de la producció, la temàtica... Gairebé tot canvia amb cada nova pel·lícula que estrena Quim Gutiérrez (Barcelona, 1981), un actor que sembla créixer encara, 25 anys després de debutar a TV3 amb Poblenou. Ho demostra en un paper emocionalment intens a Litus, pel·lícula dirigida per Dani de la Orden a partir de l’obra homònima de Marta Buchaca, que s’estrena avui. Marta Nieto, Álex García, Adrián Lastra, Miquel Fernández i Belén Cuesta l’acompanyen en aquesta història d’uns amics que es retroben sis mesos després del suïcidi d’un membre de la colla, Litus. Aviat el veurem en el thriller Ventajas de viajar en tren i, l’any que ve, Quim Gutiérrez estrena la superproducció de Disney Jungle cruise, dirigida per Jaume Collet-Serra i protagonitzada per Dwayne Johnson, l’actor més ben pagat del món.

Marta Buchaca, autora de l’obra teatral original i coguionista, deia que pensava que havia escrit una comèdia i en veure-la representada es va adonar que era un drama. Teníeu aquesta sensació?
Pel que fa a la relació entre comèdia i drama, tenia la sensació, i així ho vaig plantejar al Dani, que a la part que representa el Toni [el personatge que interpreta] hi havia un cert marge per aprofundir més. M’agrada ficar-me en terrenys foscos i el tema ho permetia. Dins d’una pel·lícula lluminosa, trobava a faltar una mica de mala llet a la part del Toni. Així ho vaig plantejar i agraeixo la generositat tant del Dani com de la Marta per permetre’m enfocar-ho d’aquesta manera. Va ser un viatge dolorós, però fantàstic. Hi havia moltes preguntes que em semblaven interessants dramàticament. Sempre és dur en una comèdia representar la part més fotuda, però a mi m’agrada i va ser un viatge creativament molt apassionant.
Diria que és sobretot una pel·lícula sobre la pèrdua?
Sí, sobre la pèrdua i el comiat. Quan hi ha una mort accidental, és necessari començar el dol. En el cas d’un suïcidi, és molt difícil començar-lo, sobretot si els motius no estan clars. És molt difícil gestionar la pèrdua en aquest context. Jo crec que és una pel·lícula sobre la dificultat del comiat, de començar el dol. Tot i que el Toni fa una cosa èticament reprovable, aquesta reunió els permet a tots començar a passar el dol, a gestionar aquesta mort.
De vegades no coneixem les persones que tenim al costat?
Sí, a la pel·lícula es pregunten tota l’estona qui era realment Litus i qui són els amics del costat. Crec que ser humà té a veure amb assumir que no tenim el control que pensàvem que teníem en res. Tampoc en el coneixement dels altres. I aquesta idea de canvi xoca molt amb totes les idees d’absoluts que ens envolten: ens casem per sempre, el millor amic és per sempre... Jo no crec en res de tot això, no com un mantra, és que els fets m’han portat a pensar que no és així. El problema té a veure amb la necessitat de donar longevitat a coses que en realitat no són així. Hi ha amistats que tenen sentit durant un temps determinat de la teva vida. Es veu més fàcilment amb les relacions de parella, perquè s’acaba la passió. De vegades dues persones tenen coses en comú i per l’evolució personal de cadascú deixen de tenir-les. En les relacions d’amistat passa el mateix.
Els amics, doncs, no són per sempre?
Si hi penses, estem carregats d’idees d’aquestes. Jo he deixat amistats primer de manera molt dolorosa, però després he tingut la sensació de deixar caure llast. La teva evolució personal de vegades resulta incòmoda per als altres, i, com que ens resulta difícil explicar-nos-ho i reconèixer-ho, la relació comença a ser conflictiva i no saps per què. Pot ser més positiu per a les dues parts deixar-ho córrer, i no passa res. Hem tingut una relació fantàstica durant molts anys i ja està, s’acaba aquí.
Litus és com un fantasma, és mort, però afecta molt tots els personatges. Com el vau treballar?
Abans de rodar les pel·lícules començo a treballar-les omplint els buits. En el cas de Litus és la construcció d’una història de germans: com era Toni, com era Litus, com eren de petits, la relació entre germans fins al suïcidi de Litus, com és la família, la relació amb cada un dels amics abans del suïcidi... Hi ha molta feina prèvia a fer. Per mi són aquests fantasmes que permeten, quan comences a explicar la història, que hi hagi una sensació de continuïtat i una densitat que són necessàries. No sé fer-ho d’una altra manera. M’ho passo molt millor havent investigat, i a més descobreixo moltes coses, molts matisos d’allò que està escrit, gràcies al treball previ.
Hi ha actors que diuen que actuen d’una manera intuïtiva i després elaboren i reflexionen sobre el personatge. Prefereix fer-ho abans, no?
Com a intèrpret, prefereixo conèixer les variables amb què treballo i després amagar-les. El discurs mental del personatge el tinc molt clar i l’utilitzo quan actuo. De tota manera, m’agrada fer molta feina prèvia per després perdre una mica el control.
Com va ser el rodatge en un mateix espai i de manera cronològica d’una pel·lícula amb tanta intensitat emocional?
Com a actor, estic acostumat a actuar en funció dels decorats, mai de manera cronològica, però és sorprenentment agradable rodar en l’ordre temporal de les seqüències. Te’n vas a dormir amb un pòsit emocional que és el mateix que necessita el personatge el dia següent.
Si li agrada tant elaborar els personatges, com s’ho ha fet per treballar en una gran producció de Hollywood dirigida per Jaume Collet-Serra, ‘Jungle cruise’, en què treballen Dwayne Johnson, ‘The Rock’, l’actor més ben pagat del món, i Emily Blunt?
Cada pel·lícula és diferent, i m’agrada fer coses diverses cada vegada. I seria un error, encara que m’agradi donar moltes voltes a les coses, voler fer-ho sempre. Hi ha vegades que s’han de donar voltes i altres que no. I és molt entretingut també treballar des d’un altre lloc més immediat. És el cas de Jungle cruise, una superproducció espectacular de Disney. Jo hi faig un paper secundari.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Litus

«Litus»

Gènere: Comèdia dramàtica
Direcció: Dani de la Orden.
Intèrprets: Jorge Cabrera, Belén Cuesta, Quim Gutiérrez, Adrián Lastra, Álex García.
Valoració crítica: [ep] [ep] [ep] [eb]
Projeccions d'avui
Castellà:
Barcelona: Verdi HD

Publicat a

Què feia abans Corto?

Barcelona

Impacte fotogràfic

rubí
Ferran Palau
MÚSIC

“Volia fer un disc que sonés ‘mainstream’ total”

BARCELONA

Per Fires, la Girona de Fargnoli

Girona

Gaudí de disseny

barcelona
ÀLEX NOGUÉ
ARTISTA

“Cap esforç dels que he fet en la meva vida artística ha estat inútil”

barcelona
FIRES DE SANT NARCÍS
Pel·lícules. ‘Amor adolescente’. Pel·lícules. ‘Amor adolescente’

‘Amor adolescente’

FIRES DE SANT NARCÍS
Pel·lícules. ‘Los culpables’

‘Los culpables’

FIRES DE SANT NARCÍS
Pel·lícules. Soldados de Salamina

‘Soldados de Salamina’