Cultura

Què feia abans Corto?

Es publica un nou àlbum de Corto Maltès en què Díaz Canales i Rubén Pellejero situen l’acció al moment previ de la primera aparició de la creació d’Hugo Pratt

“ Pratt va fer del còmic un vehicle intel·lectualitzat per reflexionar sobre els conflictes”
“Encara queden molts forats històrics i territorial per encabir noves aventures”

A l’àlbum La balada de la mar salada, la primera aventura en què Hugo Pratt va fer aparèixer Corto Maltès, el cèlebre mariner es trobava en una situació compromesa. Havia estat deixat a la deriva lligat a un rai de quatre troncs. 52 anys després podem veure dibuixades les imatges de tot el que va passar abans que es trobés en aquesta situació a El dia de Tarowean (Norma Editorial).

Aquest és el tercer àlbum de l’etapa post-Hugo Pratt, tots tres dibuixats per la mateixa parella artística formada pel guionista Juan Díaz Canales (Madrid, 1972) i el dibuixant Rubén Pellejero (Badalona, 1952) que han trobat el punt d’equilibri entre l’herència deixada pel creador de la sèrie. Diu Pellejero: “Nosaltres considerem que estem fent una obra d’autor. Evidentment som molt curosos a l’hora d’escriure i dibuixar la història, però als reptes que ens planteja cada àlbum els hem hagut de donar una resposta que forma part de la nostra professionalitat.”

A El dia de Tarowean el repte era especial perquè han realitzat una preqüela, el final de la qual enllaça en l’inici de La balada de la mar salada. “Quan Hugo Pratt va dibuixar les escenes del rai no tenia ni idea que aquell personatge agafaria la gran dimensió que ha tingut. Era una mena de secundari que va anar creixent; per això l’enllaç amb un Corto anterior és difícil, perquè ara el coneixem molt més evolucionat.” El personatge del primer àlbum era un pirata, de caràcter agre i violent. “De fet –explica Pellejero– Corto Maltès és un personatge amb molts matisos; pot ser un seductor simpàtic, però també un personatge molt violent. Al llarg de totes les aventures ha matat molta gent per diferents raons i utilitzant tota mena d’armes.” Per això els autors han estat a la corda fluixa a l’hora de trobar el punt d’equilibri entre el primer Corto Maltès d’Hugo Pratt i el que després esdevindria, que és el que té tothom al cap.

La idea d’anar a la vida prèvia del primer Corto Maltès va sortir de Rubén Pellejero. “Jo m’ho imaginava com un final sorpresa, però finalment ens vam adonar que per al lector el que tenia d’atractiu no era saber ja el final, perquè d’altra banda ja el sabia de La balada de la mar salada, el que li podia causar expectació era com arribava a aquest final.” En aquest sentit l’obra és singular perquè si s’explica el final no és cap espòiler”.

Díaz Canales i Pellejero forman una parella professional molt conjuminada. “Treballem de manera molt lliure, i el Juan accepta les observacions que li faig, perquè l’anàlisi conjunta millora el producte. He treballat amb guionistes que volen que reprodueixis fil per randa el que han escrit, i això no funciona”, diu Pellejero.

De moment, els dos àlbums anteriors creats per ells han funcionat, sobretot a França, i en general els seguidors del personatges han quedat satisfets. “Sempre hi ha els puristes que no accepten tot allò que no sigui l’original, però d’aquesta manera es manté la vigència del personatge i a França concretament s’ha fet amb Lucky Luke, Astèrix, Black i Mortimer, que han estat continuats per altres autors de manera satisfactòria”, diu Pellejero, i Díaz Canales rebla: “A vegades hi ha un purisme que no hauria d’existir perquè es sacralitza massa i només estem parlant de còmic. Estic segur que a Hugo Pratt li hauria agradat.”

Pel que fa a les pressions editorials, els autors expliquen que mai n’han tingut cap. “Patricia Zanotti, directora de Cong, que és l’empresa que té tots els drets de l’obra de Pratt, ens va dir que si Pratt havia estat un home lliure que treballava lliurement, també hauria volgut que ho fóssim nosaltres.”

Aquest darrer àlbum, a banda d’una edició de luxe numerada i signada que sortirà a França, ha sortit en color, en català, amb traducció d’Ernest Riera, i en castellà. També se n’ha publicat un en blanc i negre només en castellà. El color és de la filla de Pellejero, que artísticament s’anomena Sasa, amb la col·laboració del seu pare, que explica: “El color és per a mi una forma d’expressió narrativa.”

La història passa en diferents illes dels Mars del Sud, un escenari amb el qual s’identifica sovint el mariner de Malta tot i que hagi viatjat pel nord d’Amèrica, l’Argentina, Sibèria, l’Amazònia, Àfrica, Venècia, Àfrica, Irlanda... Fill d’una gitana sevillana, Hugo Pratt a la sèrie Els escurçons del desert posava en boca d’un personatge que la darrera referència de Corto Maltès de què es tenia constància és que havia estat venent armes al bàndol republicà en la guerra civil espanyola. “Continuar per aquest camí?”, s’interroguen els autors, “seria com matar el personatge”. “Ja seria un personatge més gran, encara queden forats per omplir. En l’època colonial i el seu declivi van passar moltes coses arreu del món.”

En aquesta aventura, on apareixen vells coneguts dels lectors com Rasputín, el Monjo o Crani, es troben missatges d’actualitat com l’empoderament de la dona o el perill de destrucció del planeta. Hem procurat incorporar aquests temes de manera natural, de fet que siguin els pobles indígenes és ben coherent perquè van ser ells els primers que es van adonar i van patir la desforestació dels boscos i la sobreexplotació de la naturalesa”, explica Díaz-Canales.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La dissenyadora Miriam Ponsa, Premi Bages de Cultura 2019 d’Òmnium Cultural

Barcelona

La mallorquina Maria Jaume Martorell es corona guanyadora del concurs Sona 9 2019

Barcelona

Idolatria i amistat

BARCELONA

Posar la mà al cor

Sitges

Cada any, una festa

Girona
John Scofield
GUITARRISTA DE JAZZ

“Nova Orleans em té el cor robat”

BARCELONA

El Macba creix al Raval

BARCELONA

Quin ‘relat’ tens?

Girona
COMUNICACIÓ

Mor Purita Campos, la dibuixant d’‘Esther’