‘Mystery Magnet’ porta la màgia visual de Miet Warlop al Teatre Lliure de Gracia

L’artista visual i creadora belga Miet Warlop porta aquest cap de setmana al Teatre Lliure de Gràcia ‘Mystery Magnet’ (2012), l’espectacle que la va projectar com a referent de l’avantguarda escènica europea. ‘Mystery Magnet’ exemplifica el seu teatre sense paraules, fet de “trucs” corporals, d’indumentària particular, bricolatge de materials, pintura i efectes lumínics. Amb aquests elements, l’obra fa un viatge per la ment del protagonista -un home gras sempre present- amb accions que representen els seus pensaments espantats i alhora interessats per allò que li fa por. Així ho ha explicat Warlop aquest dijous al matí, poc abans d’una funció matinal de l’espectacle, una de les quatre que oferirà fins diumenge amb entrades exhaurides.

‘Mistery Magnet’ és un espectacle en transformació contínua, o per posar-ho en paraules de Miet Warlop una “pintura” que es va creant al llarg de la funció. El seu univers, inspirat en part en el món del còmic i la pintura en acció, ofereix un joc de materials, formes i colors. D’aquesta manera avança l’acció, que és en realitat una successió dels pensaments i fantasies d’un home espantat però alhora atret pels misteris que l’inquieten (d’aquí, el nom de l’espectacle).

Warlop posava aquest matí l’accent en el fet que el seu és un teatre “sense paraules” però no “sense narració”. “Travessem emocions enlloc d’accions”, ha il·lustrat. A més, l’artista ha aprofundit en com es visualitza la “cuina” dels pensaments del protagonista i la seva posterior representació, a través d’una paret blanca que es va obrint durant l’espectacle i permet veure els vestidors del procés creatiu que dóna cos al que passa en “la primera línia” de l’escena.

L’artista ha explicat també que va trigar uns sis mesos a crear ‘Mistery Magnet’ i els seus infinits “trucs” o invents. El seu és teatre visual, però gens tecnològic, diu. “Sempre vigilo els límits entre el bricolatge ben fet, les tècniques d’escala humana i la tecnologia”, ha comentat remarcant la dimensió artesanal de la seva proposta. “Al cap i a la fi, pintem sobre l’escenari”.

Tot i que el Teatre Lliure n’ha programat dues funcions matinals, especialment dedicades a les escoles, Warlop ha manifestat que aquesta no és una obra adreçada al públic infantil o familiar. “Les meves obres són per a tots els públics”, explica. No obstant això, els escolars que aquest matí han assistit a la primera funció al Teatre Lliure de Gràcia no han estat gens indiferents al món de personatges i imatges sorprenents de la creadora belga, reaccionant amb sorpresa, somriure i/o esglais tot sovint.

La mateixa Warlop apareix a escena. Creadora, directora i artista, Warlop ha dit que li costa crear peces on no participa ella. “És difícil no formar part del material escènic, perquè aleshores em sento una voyeur de les meves idees; venint de l’escola de les arts visuals, he après que la diferència amb els directors de teatre és que els primers assumim el risc en primera persona” de formar part de l’espectacle, ha argumentat.