Cultura

Crítica

teatre

Un mar d’objectes per explicar la vida

El teatre d’objectes s’ha convertit en una proposta deliciosa: és una funció íntima, que busca amb la subtilesa de les peces i amb la delicadesa de l’intèrpret una dramatúrgia de la imatge suggeridora i evocadora, en molts casos, de la infantesa de l’espectador. No és un espectacle familiar però fa sentir al públic, de nombre limitat, com si participés en un esdeveniment màgic. És el que passa amb Cosas que se olvidan fácilmente, de Xavier Bobés. Va ser un secret que corria sotto voce en el festival Temporada Alta del 2015. Col·leccionista de records i antiguitats, Bobés parla de la memòria que guarden els objectes: una entrada de cinema, una foto o una adreça, que trobem en un calaix o en les pàgines d’un llibre vell.

El joc que proposa Andrea Díaz Reboredo es desenvolupa en una taula gran, escenari que serveix per explicar un relat vital, personal, entrecreuat amb petites històries i amb un concepte comú: la llar. La casa familiar, material sensible, és feta de materials físics i d’estris quotidians, amb els quals l’autora i intèrpret juga a construir i a desfer la casa, mentre reflexiona sobre els espais i la intimitat que acullen, que recorda la instal·lació Cases de Xesca Salvà.

Andrea Díaz Reboredo reparteix joc sobre la taula amb les habilitats d’una crupier o una prestidigitadora i amb la sensibilitat captivadora d’una narradora de contes. Es dona suport, de forma secundària, al músic Dani León. La proximitat facilita la connexió amb la proposta, si bé cal que hi hagi silenci i foscor per gaudir d’una experiència amb la qual et sents com els espectadors de les llanternes màgiques, astorats i meravellats, davant la il·lusió.

M.A.R.
Autoria i intèrpret: Andrea Díaz Reboredo
Diumenge, 10 de novembre.Sala La Planeta. Temporada Alta.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una nova imatge per a Santa Caterina

torroella de montgrí

La realitat de la mort?

barcelona
Lluís Cabrera
FUNDADOR I PRESIDENT DEL TALLER DE MÚSICS

“Rosalía feia posar les piles als professors”

barcelona

Felicitat a ‘Ardara’

Barcelona

Una capella per al vi

Cantallops
Gran Bellocchio
Crítica
cinema

Gran Bellocchio

MÚSICA

La primera nadala de l’any a Olot

FREDDY PALMERO
PINTOR

“En els retrats barrejo pintura clàssica, còmic i «rock and roll»”

Barcelona

Cap a El Dorado

Barcelona