Quico insubornable
Pi de la Serra, crític amb Ada Colau, a qui va donar suport el 2015, protagonitza avui un recital de cançons de “combat i intervenció” en el marc del Barnasants
“Si tinc cançons en què em ‘cago’ en la policia... doncs no vegis, si en són, de vigents!”
27 de febrer del 1976. Pi de la Serra, tres mesos i mig després de la mort de Franco, oferia al Palau d’Esports un històric recital que acabaria premsat en disc de vinil. Va ser allà, també, on Pere Camps, ara director del Festival Barnasants, va ser detingut “per primer cop”. La raó? “Anar demanant calés per poder aguantar unes quantes vagues.” No és estrany, doncs, que el concert, avui a les Cotxeres de Sants (20 h), de commemoració del vint-i-cinquè aniversari del Barnasants sigui protagonitzat pel degà dels cantautors catalans encara en actiu, que ja va actuar, el 1996, en la primera edició del festival i que, en el cartell del recital d’avui, tot evocant-nos una de les seves cançons més cèlebres, apareix sostenint amb les dents un cartutx de dinamita amb una única paraula escrita: “cultura”. “Pere Camps és la persona que conec que no és cantant a qui més li agrada la cançó; no hi ha un festival com aquest en tot el món”, diu Quico Pi de la Serra del factòtum del Barnasants, a qui circumscriu, com ell, en “l’extrema esquerra”.
Pi de la Serra, de 77 anys, interpretarà en el concert d’avui, que serà enregistrat per ser publicat en CD i en el qual l’acompanyaran els seus dos “germans”, Amadeu Casas a la guitarra i Joan Pau Cumellas a l’harmònica, cançons que li continuen dient, com assenyala amb to foteta, que són “vigents”. “Sempre ho estaran!”, s’exclama. “Tots aquests problemes, de fet, existeixen des del començament del patriarcat, fa ja 26.000 anys.” “Si tinc cançons [Cançó en i, La meva estrella...] en què em cago en la policia... doncs no vegis, si en són, de vigents!”, afegeix el músic, que continua ignorant si va ser detingut “34 o 43 cops”. “Sempre, però, com a cantant”, precisa. “Mai per comunista.” “Un cantautor és un artista que explica allò que veu i, si fas un concert a la plaça del Sol i t’hi trobes policies amb metralleta... ho expliques i n’alertes”, remata.
Crític amb Colau
Més que del concert i del passat, però, Pi de la Serra té ganes de carregar contra el govern d’Ada Colau, per a qui, paradoxalment, va tancar les llistes de Barcelona en Comú en les eleccions del 2015. “Aleshores creia que estava a favor de la gent pobra i dels músics, però dels músics no ho està. Continuem sent els parents pobres de la cultura.”
Els motius de la indignació són dos. Primer, que una entusiasta proposta formulada amb Lluís Cabrera (Taller de Músics) i Daniel Negro (Harlem Jazz Club) en què posava damunt la taula una xarxa d’equipaments musicals als barris no tingués cap mena de resposta. I després, també, que, des de l’ICUB, se’ls tingui, a músics com ell, per gent “que molesta”. “S’ha tornat una cosa kafkiana i surrealista”, denuncia. “I, al capdavall, els músics també paguem impostos, no? Fem un ofici tan digne com ho pot ser el d’en Llarena!”
Combatiu i dient, com sempre, les coses sense embuts, Pi de la Serra preveu fer avui un repertori de cançons, segons s’assenyala en el programa, de “combat i intervenció”, coronat amb una d’aquelles cançons seves tan “vigents”, Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol, que ha deixat de tenir, tanmateix, picades d’ull directes a l’actualitat. “Era un catxondeig...”, somriu. Incansable, té ja 44 cançons “molt acabades” per a un nou disc, el primer d’ençà la publicació, el 2015, de Dues tasses.
