Cultura

Mirador

El llegat Fages

Fa un parell de setmanes, es feia públic que la família Fages cedia part de la biblioteca familiar, situada a la cruïlla entre els carrers Enginyers i Montoriol, a l’Ajuntament de Figueres. Una gran notícia per a la ciutat de Figueres, per als investigadors d’una determinada època i, si m’ho permeten, per al món cultural local en veure com s’incrementarà –resta encara un buidatge rigorós i l’oportuna catalogació– el valor dels fons locals disponibles.

El 24 de desembre, vaig tenir l’oportunitat de llegir en aquest diari un interessantíssim article signat per Jordi Canet Avilés i Carles Fages Torrents en què es feia palesa la diferència entre els Fages de Figueres i els Climent de Castelló, dues nissagues entroncades en diverses ocasions però que mantenen un caràcter i una personalitat diferenciats al llarg del temps. Realment apassionant. I de com ambdues famílies han estat dipositàries de sengles fons documentals i bibliogràfics que ressegueixen la història de l’Alt Empordà –i, si m’ho permeten, de Catalunya– dels darrers segles. Tal vegada, aquest article em permet fer la reflexió que, a partir de la cessió que ha rebut l’Ajuntament de Figueres del llegat Fages, i tota vegada que el tinguem degudament catalogat i inventariat, que sapiguem del cert amb quina documentació comptem, podem arribar a concloure que el llegat de la família Fages que resti a la ciutat serà de vital importància per entendre-la una mica més, o una mica més en profunditat.

Només citaré un cas de la nissaga, iniciada per Francesc Fages, el seu fill Josep i el seu nét Antoni Tomàs, pare de Narcís Fages de Romà (1813-1884), tots ells especialitzats en lleis. Fages de Romà va ser un dels figuerencs que més i en més àmbits va treballar per la llavors vila de Figueres: des de col·laborar en la creació de l’institut Ramon Muntaner a la creació de l’escola de Fortianell, a ser l’advocat defensor de l’alcalde Abdó Terradas o ser un dels capdavanters en la lluita contra la plaga de la fil·loxera a casa nostra, a partir del darrer terç del segle XIX.

Només aquest prohom figuerenc –i n’hi ha d’altres, com ara Carles Fages de Perramon i Javier Fages de Climent– converteix en apassionant el llegat Fages que ha rebut l’Ajuntament de Figueres, i d’alguna manera podem entendre que retorna a la ciutat part de la feina i la dedicació que la gran majoria dels membres de la família Fages, molt vinculats al món de jurídic, científic, polític i educatiu, han tingut envers Figueres i comarca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.