Cultura

Mirador

‘Canigó’, premsa de resistència

La revista que dirigia amb Xavier Dalfó va ser el primer setmanari a donar veu als nous moviments socials

Isabel-Clara mereixia més que cap altra dona sobiranista i activista ser diputada. Va ser-hi a prop quan va formar part de la llista de Barcelona de Solidaritat promoguda per Joan Laporta. “Un cop més, com a Nacionalistes d’Esquerra, hem tornat a fallar”, es lamentava quan aquest moviment, en el qual alguns vam tornar a dipositar les esperances, va quedar fora del Parlament a les eleccions del 2012.

Però ella, que acostumava a parlar clar i sense embuts sobre la situació política catalana basada en l’autonomisme, no va defallir i fora de l’arc parlamentari va continuar militant per la causa d’uns Països Catalans lliures de la tenalla d’un Estat espanyol ancorat en el feudalisme. D’ideologia marxista però lliurepensadora, va acostar-se al pensament dels nous moviments socials dels anys setanta i vuitanta. Quan el 1971 va agafar la direcció del setmanari Canigó, impulsat pel seu company Xavier Dalfó, va iniciar un periodisme de resistència i de compromís en la defensa de la llengua i del territori amenaçat pel “desarrollismo” i l’especulació dels darrers anys del franquisme.

Ens deixa un llegat literari prolífic i amb títols que van ser en el seu temps extraordinàriament populars. Veus crítiques i sàvies ho valoraran a partir d’ara. Però jo avui voldria valorar la tasca pionera en el periodisme combatiu, que va ser durament reprimit i poc ajudat pels nostres governants. “He viscut la policia a la redacció registrant-ho tot i emportant-se planxes i material; he viscut multes continuades per foteses delirants, multes que estaven fora de l’abast de les modestes finances de la revista; he viscut el reguitzell de redactors que han hagut de passar pel departamento de lo criminal als jutjats; he viscut –estic vivint-ho– querelles criminals contra nosaltres per atrevir-nos a dir que volem que la nostra pàtria sigui independent.” Ho va escriure a L’Avenç l’any 1979.

Defensora de l´autogestió en el sector periodístic, va donar suport i va col·laborar en una columna setmanal en el Diario de Barcelona (1983-84), aquell Brusi que periodistes i treballadors de tallers vam salvar de caure en l’extremadreta.

Les hemeroteques poden ratificar les nombroses portades que Canigó va dedicar a la lluita ecologista i antinuclear (especialment a la defensa dels aiguamolls de l’Empordà, el seu paisatge estimat junt amb el de la seva terra nadiua d’Alcoi; de les cales de la Costa Brava; dels volcans de la Garrotxa; dels inicis de l’econacionalisme i l’ecofeminisme…) Molts periodistes marginats dels diaris controlats per la burgesia ens vam aixoplugar a les pàgines de Canigó. Patriotes honestes i radicals com ella, pioneres d’una nova societat, són un exemple per a les joves generacions que mobilitzades reclamen el dret a l’autodeterminació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Lluís Pasqual deixa la direcció artística del Teatre del Soho de Màlaga

barcelona

Mor l’humorista Santi Sans, un dels primers imitadors de televisió

barcelona

Mor Terry Jones, membre dels Monty Python, a 77 anys

Londres

Eivissa a tres veus

barcelona

El Neu!, valor segur

Salt
Cristian Palomo
Historiador

“S’ha d’investigar a fons el nom de la Corona d’Aragó”

barcelona

L’home crispat surt a escena

girona

Mor Xavi Turull d’Ojos de Brujo

BARCELONA

El Liceu obre la seva base de dades dels últims 20 anys

barcelona