Ensomni

Quan encara no s’han complert nou anys de la primera actuació a Catalunya del contratenor Philippe Jaroussky, dins l’edició del 2011 del Festival de Torroella, resulta innegable com el francès s’ha convertit en una de les referències absolutes en el panorama actual de l’anomenada música clàssica. La seva excel·lent formació i tècnica musicals han fet possible que, des de ben aviat, en el seu repertori no només hi fes encabir els habituals de la música antiga sinó, també, per exemple, obres de la música francesa com les sublims cançons de Reynaldo Hahn que Jaroussky, literalment, broda.

Era imaginable, així, que Jaroussky decidís entrar en algun moment en el món liederístic de Franz Schubert (1797-1828) i del lied en general seguint el camí de Jochen Kowalski, pioner en la interpretació de lieder com així ho va demostrar a finals dels noranta al Liceu i, darrerament, Andreas Scholl i Xavier Sabata, que va abordar, fa uns mesos, l’intens Winterreise.

Fidel a la seva emissió vocal diàfana i transparent, Jaroussky va convertir els vint lieder schubertians en vint recreacions marca de la casa que, òbviament, al melòman tradicional li fan l’efecte de no estar escoltant el Schubert que havia conegut fins en aquell moment i al melòman més obert li generen la convicció d’estar descobrint una nova mirada a l’univers schubertià. La línia de cant de Jaroussky, així, ens porta a un Schubert tendre, innocent, que, tanmateix, sembla dur-nos al nucli essencial de l’ànima del músic.

Sàviament acompanyat al piano per Jerôme Ducros, va ser un concert que va materialitzar un dels conceptes més associats al romanticisme: l’ensomni.