Arts escèniques

Memòria present

No perdre el rastre que els vençuts van deixar a la platja d’Argelers fa 80 anys, durant la Retirada, és el que busca

el muntatge d’Aina Huguet Rastres Argelers , produït pel Maldà i que divendres es va veure a la sala La Planeta de Girona, inclosa en la gira per les comarques gironines que ha portat l’obra també a la Jonquera.

Argelers, la Jonquera, llocs comuns d’aquesta memòria sensible, la de la Guerra Civil, que el text d’Huguet reivindica en la seva cruesa i misèria a partir de les veus de dues dones, Lola i Maria, que representen, amb el seu testimoni, el dels més de 100.000 republicans espanyols engabiats en el filferro espinós del camp d’Argelers. Té una escenografia sòbria però contundent i reflexiva, en què la sorra s’ha substituït per molta roba amuntegada i escampada; una imatge que recorda que el drama d’Argelers és ben viu, com ara en els camps de refugiats sirians a Grècia. Amb el relat de la Lola i la Maria s’exemplifiquen també dos models de dona de la República. La primera, amb un cistell; la segona, amb una maleta. La Lola, que no sap de lletra, del camp i sense idees polítiques, però que ha fugit per por i amb un marit al front, i la Maria, modista, de ciutat, que llegeix Miguel Hernández i amb un company que la instrueix en la lluita a través del Bloc Obrer Camperol. Diverses veus en off complementen els relats vitals de la Lola i la Maria amb els d’altres testimonis extrets de l’extensa bibliografia sobre l’exili i Argelers. I, a la platja, les dues dones, enmig del drama i de l’infern, compartiran i s’ajudaran tot i la breu escena d’enveja pel tros de pa més gros. Una crida a la sororitat, contrapunt a l’inici de la història, quan dues germanes distanciades troben el diari de l’àvia Maria.

L’obra destaca per imatges potents com ara la coreografia dels parts o textos amb pòsit feminista recitats a dos veus i amb el picar de mans a l’estil de Rosalía. El text explicita la duresa i les condicions infrahumanes; el drama hi era i les interpretacions ho subratllen. Però perquè també hi és ara en altres “platges”, la memòria és necessària i propostes com aquesta hi contribueixen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles