Les preuades pomes Max

Els premis Max són una altra de les activitats que han rebut la sotragada de la Covid-19. S’havien de celebrar a Màlaga el 29 de juny, però la Societat General d’autors i Editors (SGAE), que els convoca, va endarrerir-los fins al 7 de setembre vinent. Entre els finalistes hi ha una respectable presència de produccions catalanes. Com els grecs (Teatre Lliure), per exemple, aspira a millor espectacle, millor adaptació (Joan Sellent) i millor actor. De fet, en aquesta categoria, l’actor coincideix amb Lluís Homar (La neta del Sr. Linh, Temporada Alta/ T. Lliure, 2018) i Ernesto Alterio per Shock.

El Teatre Lliure va ser escenari de la producció del 2018 de l’Associació Òpera de Butxaca i Nova Creació Je suis narcissite, un treball que consta com a millor musical i també com a composició musical (Raquel García Tomás) i vestuari (Pier Paolo Álvaro). Amb el suport del Teatro Real, també es va poder veure puntualment al Teatro Español, a Madrid.

Jordi Casanovas té dues nominacions. Una com a adaptador (Jauría) i l’altra com a direcció (Valenciana). Si AKA, de la Flyhard, va rebre un Max a la revelació l’any passat, aquest cop la sala repeteix amb l’actriu i dramaturga Marta Aran (Els dies mentits). Max Glaenzel aspira a millor escenografia per El gran teatro del mundo (l’únic finalista de l’entorn TNC). En dansa, Thomas Noone aspira a millor ballarí pel solo After the party i la companyia Mar Gómez és candidata a espectacle de carrer per Slapstick, inspirant-se en els films còmics de Buster Keaton i Harold Lloyd. Del País Valencià, Tian Gombau aspira a millor familiar (Sabates noves); Josep Lluís i Rodolf Sirera, a autoria per Dinamarca, i Jesús Salvador Chapi aspira al Max de composició musical per Animal de séquia, una peça impulsada per Sol Picó.