Cultura

El retrobament amb l’art

565 persones van visitar ahir el MNAC, que va reobrir tres mesos després del tancament forçat

La crisi de la Covid-19 farà que el museu deixi d’ingressar 2,1 milions i que hagi de sacrificar gran part de la seva programació

“Trenta persones fent cua per entrar al museu amb la muntanya mig tancada. Si això no és un èxit ja em diràs què ho és.” Pepe Serra, el director del MNAC, té la virtut, el defecte per segons qui, de no mossegar-se la llengua. Tres mesos després del tancament forçat per la pandèmia, el museu de capçalera de l’art català s’ha hagut de tornar a enfrontar amb els seus vells dimonis per poder reobrir: l’etern problema dels accessos de Montjuïc. Fins a l’últim moment, és a dir fins abans-d’ahir, l’Ajuntament es resistia a retirar les tanques que impedien el pas a partir de les quatre columnes de Puig i Cadafalch, on hi ha l’hospital de campanya de l’exèrcit. El museu va haver de fer “molta pressió”, que va fer efecte.

Ja s’endevina que en la nova normalitat pujar a peu al MNAC continuarà sent una cursa d’obstacles. La degradació de l’entorn està arribant a uns límits que espanten. D’aquí que el museu hagi decidit pagar de la seva butxaca un bus que farà dues parades més, a la Fundació Miró i al Museu d’Arqueologia (que obren demà).

Serra també està molt dolgut per l’intent fallit de reobrir conjuntament tots els museus el mateix dia. El MNAC és qui ho va proposar. “Tothom hi estava entusiasmat.” L’acord es va desfer i Serra en sap el motiu: “Que en aquesta ciutat i en aquest país no hi ha una política cultural única. El fracàs de la represa coordinada és una anècdota, però significativa de la falta de governança cultural.”

Ahir, aquest estrany primer dia, van acabar sent 565 les persones que van visitar el museu que custodia el llegat mil·lenari de l’art català. “El que més hem trobat a faltar tot aquest temps ha estat no poder dur una vida cultural. Per als que en tenim l’hàbit, cap pantalla ho podia substituir”, deien l’Anna Maria, la Maria Carme i la Maria Cristina (71, 60 i 73 anys), que havien estat convocades a una reunió dels Amics del MNAC. A la porta del Palau Nacional, el president del museu, Miquel Roca Junyent, observava l’estampa de la gent que frisava per entrar. “La cultura jugarà un paper molt important en la reactivació del país.” Sense turistes? “La cultura els espera, però s’avança. Aquest museu també és per als ciutadans”. Optimista? “Si no en som, tanquem la barraca.”

El museu ha fet un gran esforç per reobrir el 100% de les seves instal·lacions (exceptuant les terrasses), 50.000 m² trufats de mesures de seguretat. Només una dada: hi ha 150 dispensadors de gel hidroalcohòlic. El Prado, en canvi, només s’ha desconfinat en una quarta part. Amb interessants canvis de relat, això sí, que el MNAC no ha fet. El museu és el mateix, però reparteix joc a les exposicions temporals. La de l’art tèxtil tan reparador d’Aurèlia Muñoz; la d’Oriol Vilapuig, Son. Empremtes i figuracions a les valls d’Àneu, que es va obrir el dia abans del daltabaix de la crisi, i la d’Èlia Llach, Croquis inconcret, aquesta sí que de rigorosa estrena.

Si Vilapuig ens desvela la iconografia marginal del romànic que ha romàs als seus emplaçaments originals, Llach ens descobreix els traços que Marià Fortuny va fer al revers dels seus dibuixos. En tots dos casos, l’art que no ensenya el museu. Són projectes que indiquen el camí del MNAC postcoronavirus: qualsevol cosa que es faci a partir d’ara tindrà una relació íntima amb la seva col·lecció. Tota la resta seria extraterrestre. I inassumible econòmicament. El museu calcula que enguany deixarà d’ingressar 2,1 milions d’euros. No hi havia cap més remei que passar el rasclet a les despeses. S’ha sacrificat la programació de mig any. La mostra que havia de reunir les pintures de la Capella Herrera de Carracci salta, acordat amb els partners de Madrid i de Roma, a la primavera del 2022. La d’Isidre Nonell no se sap si s’arribarà a fer mai o si es transformarà en un projecte nou (però sí que s’editarà el catàleg abans d’acabar l’any). La d’Hamada i Artigas es desplaça a l’any que ve. Només s’ha salvat l’exposició d’obres delicatessen de la Fundació Suñol, que s’obrirà al novembre.

El 2021 és un any que fa pànic als museus. A Serra, no ho sembla. Vol dedicar el programa del primer tram de l’any a la Guerra Civil, i el segon, a Gaudí, que havia d’estrenar l’ampliació al pavelló Victòria Eugènia. Havia. Serà un Gaudí “sofisticat”, deslliurat de tòpics i banalitzacions. No serà un Gaudí blockbuster. No serà el Gaudí dels turistes. Serà el Gaudí dels barcelonins. Els que ara els ha anat d’un trist d’haver de saltar tanques per entrar al MNAC.

2x1
El MNAC estrena política d’horaris i preus. Fins al 30 de setembre, obrirà de dimecres a diumenge, de 10 a 20 h. Els dimarts estarà tancat però, com a novetat, obrirà els diumenges a la tarda. Pel que fa a les entrades, ofereix una promoció 2x1. El bus llançadora, amb sortida de la plaça Espanya i una freqüència de pas de 20 minuts, funcionarà de divendres a diumenge.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Himnes d’‘El Pelusa’

BARCELONA

‘Els hereus de la terra’ es rodarà també a Girona

Girona

Els concerts de Fires es reprogramen a l’Auditori

Girona
commemoració

L’Arxiu Nacional celebra 40 anys i estrena guia

art de la franja

L’Aragó reclama al jutjat l’execució de la sentència

festival literari

Vilassar de Noir se celebrarà en format en línia

Netflix. Documental

Somnis coreografiats per Debbie Allen

Drama

Cinema dins el cinema amb Noé, Dalle i Gainsbourg

Teror

Perduts en alta mar i contagiats per un paràsit