Cultura

“Patim severa marginalitat”

L’editorial 3i4 presenta ‘L’eternitat enamorada’, dietari de Josep Igual, premi Joan Fuster d’assaig

“El dietari és gairebé la plena llibertat, vull dir que admet tons i registres variats entre gèneres”

El poeta i narrador Josep Igual Febrer (Benicarló, 1966) és un dels més perspicaços escriptors de dietaris de la literatura catalana. Veterà del gremi de les editorials des de la seva joventut, als anys vuitanta, va publicar els dos primers poemaris, 35 poemes i Lector d’esperes, a finals dels vuitanta, dins una obra que no tindrà aturador i que ha esdevingut una de les més prolixes i estimulants per als lectors adults. Al cap de 32 anys del seu debut, l’editorial 3i4 presenta L’eternitat enamorada, dietari que abasta el 2016 i el 2017 i que va obtenir el prestigiós premi Joan Fuster d’assaig dels premis Octubre. Precisament li pregunto sobre les dates del recull, i Igual, que no passa un bon moment de salut, em respon: “Foren els dies de ple procés, carregats d’electricitat política i social que sacsejava l’anar fent quotidià. Hi havia més pensament que mai en els apunts i per això vaig provar sort al Fuster d’assaig.”

Un dels al·licients del llibre, a part de la prosa plena de matisos i sensualitat, són les referències literàries constants i les lectures. Igual manté afinitats amb molts dels escriptors que protagonitzen les notes. Parla de Pla, Fuster, Montaigne i molts altres. Li demano si té uns favorits dins del seu cànon dietarístic i no dubta: “Pla, Fuster i el pare de l’invent, Montaigne, són models importants per mi, és clar, però hi ha molts altres interessos i estímuls, i no només literaris, que m’acompanyen.” Josep Igual ha publicat també poesia i novel·la, però ha conreat a bastament el dietari. Quan l’interrogo sobre les virtuts del gènere, s’ho rumia i respon: “Per a mi el dietari és gairebé la plena llibertat, vull dir que admet tons i registres variats entre gèneres, més assagístics, narratius, i fins amb pinzellades poètiques.” En aquest sentit, algunes notes són aforismes, com feien Pavese i altres. Pertanyen a la poesia o l’assaig o són ben bé a les fronteres: “Alguns s’atansen més a la poesia i altres a l’assaig. Els millors tenen una mica de les dues coses, però són els més difícils de relligar.”

Entre les entrades del dietari, Igual parla del risc. Li pregunto si és un exercici de risc la literatura, i més la catalana, que ho té tot en contra: “Hi pot haver cert risc diguem-ne moral, en la literatura. I cal arriscar, és clar. A la nostra literatura, més que de risc ja podríem estar parlant en molts casos de severa marginalitat.” Un altre dels factors d’aquests oblits és el territorial. Igual és nascut i criat a Benicarló i des dels anys noranta viu a l’altra banda de la frontera, al Delta. Li comento si mantenen una unitat les dues bandes: “En els sectors culturals, i cada vegada més en els socials, s’ha guanyat molta unitat, perquè la frontera administrativa del riu Sénia en realitat no separa terres que tenen la mateixa manera d’estar al món, la mateixa llengua i història.”

Igual dispara contra escriptors com Trapiello i Marías quan clamen amb severitat contra el sobiranisme: “Em resulta sorprenent que cervells tan potents intel·lectualment mostren una davallada tan obtusa en determinades visions polítiques. La decepció amb l’esquerra intel·lectual espanyola, tret de recomptades excepcions, és total. De tota manera, els decorats de la dita Transició van caient tots.” Per acabar, li pregunto per la salut precària que ha coincidit amb el premi: “Amb l’escriptura tinc una eina per pensar la gestió de la plena incertesa que ara m’ha trastocat la vida: un càncer, l’enemic invisible, que en deia Susan Sontag.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.