Arts escèniques

Crítica

teatre

Dramatúrgia neta, d’ofici

Fent rela­xació en un racó de l’esce­nari. Així reben els intèrprets al public quan acce­deix a la pla­tea. Amb una dra­matúrgia tan sim­ple com pura, neta, d’ofici i sense arti­fici. Sim­ple­ment, escol­tant-se tots tres, mirant-se com­ple­tant les refle­xi­ons sobre aquest món de des­as­sos­sec i les eines per tro­bar una certa calma inte­rior (a través del ioga, del budisme o del tao­isme…) i adme­tent que hi ha un camí molt útil que és la poe­sia mística de sant Joan de la Creu. Homar és gat vell i engega el seu monòleg amb aquell to de dir sense voler moles­tar, com inse­gur de les seves màximes, repen­sant-les tot i tenir-les assu­mi­des i memo­rit­za­des. Com Ozo­res, recita com si fos la seva pri­mera lec­tura (tot i tenir estu­di­ada la rítmica, la dicció) i el gest mínim. Evi­tar la sobre­ac­tu­ació, pro­po­sant l’eina com un camí pos­si­ble i no com la solució única. És un tra­gi­nar molt honest, però que rara­ment es pro­du­eix en aquest tipus de posa­des en escena. I la mirada nítida dels tres intèrprets és una bene­dicció. Amb un joc ben sim­ple, movent-se i anar reti­rant les cadi­res de l’escena. Cada cop més buit. I, sem­bla lògic, des­calços. La peça acaba refe­rint-se al Crist de Velázquez, que dona molta calma i que està pin­tat com si la llum emanés del mateix cos en creu. El vers de “Vivo sin vivir en mi y mue­ro­por­que no muero” té aque­lla llu­mi­no­si­tat tràgica. La música pes­si­gada al piano trans­porta, sense pre­ten­dre impo­sar l’ele­vació. Tots tres pro­jec­ten una mena d’aura a través de les parau­les (com si balléssim diu Ozo­res) que alli­bera. El dolor pels místics seria com un camí per apren­dre al seu con­trol i per retro­bar en aquests rep­tes un ins­tant de pau, de des­pren­dre’s, de dei­xar-se induir com els ocells per la pro­vidència. Con­fiar i ser cris­tal·lí. Un aire fran­ciscà en aquest car­me­lita des­calç.

Alma y palabra
Director: Lluís Homar
Intèrprets: Adriana Ozores, Lluís Homar, Emili Brugalla
18 d’octubre, Teatre Municipal (Girona). Temporada Alta


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.