La casa Vicens, refugi de ciutadans
La casa Vicens de Gaudí va aguantar el tipus l’any del terrabastall de la pandèmia. A diferència de la Sagrada Família i la casa Batlló, ha continuat oberta a les visites. I, a diferència de les icones turístiques de la ciutat, no ha patit un descens d’entre el 80% i el 90% de públic. Un 70% tampoc és que sigui per tirar coets, però almenys als seus propietaris els porta a fer un balanç “positiu”, segons el director, Emili Masferrer.
La xifra de què més presumeixen és aquesta: el 48% dels visitants que van rebre eren barcelonins. Masferrer raona que en part és perquè inclús durant els temps gloriosos del turisme van cuidar aquest públic més proper. Als altres edificis de Gaudí representava el 5% i a la casa Vicens, el 20%.
Aquesta petita residència del barri de Gràcia no pot allotjar el volum de visitants dels grans edificis de Gaudí. Abans de la pandèmia registrava 160.000 visitants (la Pedrera, 1,3 milions). El 2020, en van ser 49.376. És clar que només va estar oberta la meitat de dies: quatre mesos de tancament forçat per l’estat d’alarma a part, des que va reprendre l’activitat només obre les portes divendres, dissabte i diumenge. “La resposta dels ciutadans ha estat tan bona que ens estem plantejant obrir més dies”, avança Masferrer.
Els forans tampoc van girar del tot l’esquena a la casa quan les restriccions van ser menys severes. Un 9% del públic va ser català i espanyol. I d’estrangers n’hi van entrar tímidament a l’estiu. Un 8%, francesos; un 6%, italians; un 4%, nord-americans i també un 4%, japonesos. Part d’aquests, però, són residents de Barcelona.
Gaudí ha deixat de ser un negoci. Els propietaris de la casa Vicens diuen que tenen paciència. I confien que en el tram final d’aquest any es reactivi el turisme.
