Tot és un caos

M’han dit que, després d’Otra ronda, a Dinamarca hi ha pertot arreu un anunci de Carlsberg amb Mads Mikkelsen, però, de fet, fa anys que l’actor fa publicitat de la que, molt probablement, no és la millor cervesa del món. Quasi tants com en fa que és l’estrella del cinema danès de projecció internacional, sobretot a través de Thomas Vintenberg. El cas és que el director i també reputat guionista (per exemple, de films de Susanne Bier) Anders Thomas Jensen fa que, a Jinetes de la justicia, Mikkelsen mostri el seu registre més dur encarnant un militar (Markus) que, sempre de pràctiques, quasi no veu la família fins que arriba una tragèdia: l’esposa mor en un accident de tren i ell ha de tenir cura de la filla adolescent, que ha sobreviscut al sinistre.

En principi, el film insinua que ho és sobre com afrontar el dolor d’una pèrdua, però, sense deixar de ser-ho, es decanta cap a una història de venjança a partir del moment en què un matemàtic especialista en algoritmes, que viatjava al mateix tren, convenç Markus (irascible, violent, asocial) que l’accident va ser provocat per una banda (uns temibles genets de la justícia en contra dels immigrants i altres persones vulnerables) per eliminar un exmembre que podria declarar-hi en contra durant un judici. El film, de fet, exposa el desig humà de trobar una explicació a tots els fets que ensopega amb la constatació del caos del món. El cas és que Markus forma una altra banda força estrafolària (amb el matemàtic i dos amics d’aquest amb un peu fora del camí social) menat per una voluntat justiciera que situa l’espectador en un lloc incòmode. Amb un registre de comèdia negra, a vegades pròxima al mal gust, i un lliurament a l’absurditat, l’esperit de venjança, però, acaba sent tan qüestionat com la masculinitat rígida. Un film escàpol: tan violent com tan estranyament tendre que arriba a carregar-se d’humanisme.