Scully a Santa Cecília
L'artista prepara una intervenció pictòrica en el primer monestir que hi va haver a la muntanya de Montserrat, amb catorze quadres inspirats en el viacrucis
L'acció, que
està en fase d'estudi, revitalitzaria un tresor romànic avui en desús
Sean Scully (Dublín, 1945) es mou entre Munic, Nova York i Barcelona, on té els seus tallers. Quan va conèixer Montserrat es va sentir fascinat per la màgia de la muntanya, i l'amistat amb Josep de C. Laplana, director del museu montserratí, va fer la resta. La proposta d'intervenció artística de Scully a l'església de Santa Cecília neix el 2005. És un projecte de cocció lenta, però ha generat prou interès a la comunitat perquè l'abadia hagi decidit encarregar un estudi arquitectònic perquè l'avaluï la direcció general de Patrimoni de la Generalitat.
L'església de Santa Cecília és romànica, del segle X, i va acollir els primers monjos que es van establir a la muntanya, al peu dels cingles de Sant Jeroni. Es va consagrar l'any 956 i l'abat Cesari, cap de la comunitat, la va dedicar a santa Cecília, amb dos altars laterals dedicats a sant Pere i santa Maria. L'església és oberta al visitant, tot i que avui està pràcticament en desús.
“Al principi a Scully no li interessava gaire el museu, sinó fer alguna cosa a Montserrat”, diu Laplana. I Santa Cecília li anava com l'anell al dit. La idea original era fer un préstec, amb una sèrie inspirada en el viacrucis que l'artista va fer en morir la seva mare. La idea va evolucionar d'un muntatge temporal a una decoració fixa i, tot i que el viacrucis original el va vendre, va reprendre la idea de les catorze estacions (set més set, a les dues absidioles) amb una composició de colors foscos, tristos, sense figuració. L'obra no només respectarà el temple romànic original sinó que el revitalitzarà. Una de les propostes que hi ha sobre la taula és traslladar-hi una part d'oficines i gestió del Patronat de la Muntanya de Montserrat, per facilitar l'habilitació de serveis al públic i les mesures de seguretat pertinents.
‘La muntanya d'Oisin'
La intervenció que farà l'artista a l'interior de l'antic monestir podria ser considerada “com un paral·lel en el segle XXI de la que va fer Henry Matisse a la capella del Roser del municipi francès de Vence [Alps Marítims], el 1950”, opina Laplana.
Fruit del vincle que l'uneix amb la muntanya i amb Laplana, Scully va regalar el maig passat un quadre de gran format al Museu de Montserrat. L'obra presideix la reformada sala de pintura contemporània i porta per títol La muntanya d'Oisin, nom del seu fill. Scully va portar l'infant a Montserrat poc després del seu naixement i el mateix Laplana el va batejar. Una altra obra titulada Oisin la va lliurar al Museu de Munic.
Un artista preuat
Sean Scully, nord-americà d'origen irlandès, prové de la classe treballadora de la postguerra. Lluitador i compromès amb els drets civils, ha cercat i cerca la seva identitat en l'art d'avantguarda, en l'abstracció expressionista, i ha esdevingut un punt de referència en l'art contemporani mundial. “És un artista de geni que valora molt el seu art, molt preuat a nivell internacional; ja és un clàssic que no admet revisions destraleres”, assegura Laplana. Scully té obra als principals museus del planeta: el Metropolitan i el MOMA, a Nova York, la National Gallery of Art de Washington o la Tate Gallery i el Victoria & Albert Museum de Londres, entre d'altres. Scully també ha dedicat molta energia a la docència universitària i fa conferències amb assiduïtat a facultats d'arreu del món. A Catalunya també ha dissenyat els nous vitralls de la catedral de Girona.
Comadira i Raventós, al Museu
Dos veterans artistes catalans protagonitzen l'estiu al Museu de Montserrat. Fins al 28 de setembre, la Sala Daura ofereix una mostra antològica del pintor gironí Narcís Comadira. Celebra que fa 50 anys que es dedica als pinzells, i ho fa amb una setantena d'obres, entre dibuixos, pintures i cartells. L'exposició, cronològica, comença amb dos dibuixos de l'any 1959 i acaba amb una peça del març passat. La part més important és la dedicada a la producció posterior al 1987, data en què va acabar la retrospectiva anterior. A l'Espai Pere Pruna, d'altra banda, es poden admirar els tapissos i llibres d'artista de Maria Assumpció Raventós, fins al 12 d'octubre.
