Cultura

Crònica

còmic

Derrotes victorioses

El guionista del còmic ‘Victus’ s’acomiada en públic de l’activitat professional

Conec prou bé Carles Santamaria, periodista, exdirector del Saló del Còmic i guionista de l’adaptació a la historieta de Victus, per saber que no serà definiu el comiat de la vida pública que va anunciar. “Avui m’acomiado de tots vostès en aquesta presentació de la meva més sentida i estimada obra.” El context professional d’aquestes declaracions era la presentació de l’edició integral del còmic Victus, basat en la novel·la d’Albert Sánchez Piñol, en què es recullen en un sol exemplar els tres volums que s’havien editat fins ara, també sota el segell de Norma Editorial. En l’acte hi havia l’escriptor Albert Sánchez Piñol; el dibuixant del còmic, Cesc Dalmases, i la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Presentava la trobada Vicent Sanchis, director de TV3 –que també coneix prou bé Santamaria–, que en acabar l’emotiu adeu-siau, fortament i llargament aplaudit, va etzibar: “No és admissible, no li reconeixem el comiat, perquè ben segur que ens acomiadarem unes 200 vegades més.” Era la manera de treure gravetat a un moment en què Santamaria havia reconegut que feia quatre anys que estava fora de l’escena professional per una greu malaltia de cor i, a més, anunciava públicament que l’endemà la seva progenitora, Isabel Martínez, havia de ser intervinguda a cor obert. Santamaria, en evocar la mare, va comparar els seus consells amb els que el marquès de Vauban i el general Villarroel donaven al jove Martí Zuviría, protagonista de Victus, per explicar-li el sentit de la vida: “Ma mare sempre em deia de jovenet: «Sigues honrat i treballador, fill», dos principis que sempre he volgut portar fins al final”, va dir Santamaria.

L’acte, no obstant això, no se celebrava a la sala d’espera del Saint Eligius, l’hospital de la recordada sèrie emesa a TV3 A cor obert, sinó a la llibreria Casa del Llibre, a la rambla Catalunya de Barcelona, dimecres passat. I, per tant, calia parlar del llibre.

I a la taula es van dir coses força interessants, sobretot d’un tema que venia a tomb: el de les relacions de les adaptacions de llibres al còmic. Sánchez Piñol va beneir l’autonomia del guionista i el dibuixant a l’hora de treballar la versió. En el cas de Victus, van suprimir un dels personatges “perquè no encaixava en l’adaptació”, com va dir Santamaria. Al seu torn, el dibuixant Cesc Dalmases va explicar: “Perquè funcioni un bon còmic, cal que es pugui llegir com les seqüències d’una pel·lícula, tot i que, més que com a director del film, m’hi veig com a director de fotografia.” Dalmases hi va afegir que la clau per dibuixar escenes de guerra i d’època és tenir “un guió ben apamat”. “Treballar amb el Carles ha estat fàcil, perquè tenia clares les vinyetes que hi havien d’anar, tot i que m’he mogut amb molta llibertat.”

Laura Borràs, que a més és professora de literatura comparada, va definir el còmic com “un petit flascó que amaga les grans essències”. “I dic petit en el sentit físic de veure condensat un relat que ens explica una part molt important de la nostra història”, hi afegia. Borràs va recordar el lligam de la literatura amb el còmic i, així, va citar el Massagran de Folch i Torres, amb dibuixos, primer, de Junceda i, més tard, de Madorell. I les adaptacions de les diferents La Casa..., de Joaquim Carbó.

Tots plegats van coincidir que la clau que fa atractiva tant la novel·la original com l’adaptació a la historieta és la naturalesa d’antiheroi del protagonista de l’obra, Martí Zuviría.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.