Art

El far cultural de la perifèria

La tardor de l’any que ve, Les Bernardes de Salt completarà la transformació de centre cívic a centre d’art i pensament contemporani

Canviarà l’entrada principal i s’hi farà una façana lumínica variable

L’equipament serà més vistós i noble amb el joc lumínic als arcs

Les Bernardes de Salt no ha parat de transformar-se al llarg de la seva història. L’edifici, que data del 1869, va passar de ser casa pairal a consultori mèdic, de convent de monges de clausura a Casa de Cultura (l’any 1983) des que va ser adquirit per la Diputació de Girona. I, des de fa uns anys, Les Bernardes han deixat enrere la funció de centre cívic per apostar clarament per difondre i i promoure la cultura multidisciplinària contemporània.

En aquest procés s’han fet constants reformes per millorar l’espai expositiu i de serveis, i les últimes anunciades, que tenen previst fer-se a partir del novembre del 2022, completaran aquesta transmutació coincidint amb el 40è aniversari del centre cultural, l’any 2023. El projecte té com a objectiu transformar part de la façana i, el més destacat, canviar la porta d’accés principal i desplaçar-la al lateral oest de l’edifici (no com ara, que la porta principal dona al carrer Major), al carrer de vianants que comparteix l’edifici amb l’escola La Farga.

L’obra, que té un pressupost al voltant d’uns 100.000 euros, ja té el vistiplau de la Diputació de Girona.

El director de Les Bernardes, Robert Fàbregas, recorda que actualment l’accés a l’edifici no disposa d’un vestíbul, “sinó que s’entra del carrer a l’exposició, accedint per una doble porta de vidre que ens perjudica pel que fa al llum a l’interior i dificulta molt a l’hora d’il·luminar”. Amb aquest nou accés, que tindrà un vestíbul i una recepció, es podrà donar la informació al visitant i es disposarà d’una zona de rebuda per a la gent des d’on es podrà accedir a la sala de la planta baixa, que alhora guanyarà espai expositiu.

Aquestes obres suposaran, com explica, el punt final a un procés que tenia com a objectiu “que l’obra artística estigués ben penjada i en les condicions adequades perquè l’artista se sentís a gust per com es tracta i, per altra banda, que també l’espectador se sentís còmode amb la visita. Ara ens quedava la comoditat del públic”.

Amb aquesta última reforma es compleix l’objectiu de ser un dels principals representants culturals a les comarques gironines des de la perifèria o, com li agrada dir a Fàbregas, “des del marge”. Fer-ho i convertir-se en un reclam, com subratlla el director del centre, “no ha d’implicar fer-ho amb pocs recursos, al contrari”. I és per això que agraeix el suport de les tres administracions: l’Ajuntament de Salt, el Consell Comarcal del Gironès –que és el que gestiona els recursos cada quatre anys– i sobretot la Diputació de Girona, que és la propietària i la que ho finança al cent per cent.

Albert Piñeira, vicepresident segon i diputat de Cultura de la Diputació de Girona, creu que en els últims anys Les Bernardes ha experimentat un procés de transformació important: “L’objectiu és que s’anés convertint progressivament en un centre de cultura i pensament contemporanis de referència. Penso que pel que fa a continguts això s’ha notat moltíssim, amb una programació prestigiada ha aconseguit esdevenir un important centre d’art i pensament de país, per poder desenvolupar projectes de col·laboració amb altres centres”. Pel que fa al continent, és del parer que la Diputació ha fet una aportació econòmica significativa “perquè tot contingut necessita d’espais”. Pel que fa a les obres, remarca que després de les diferents actuacions aquesta serà una obra important de cara a l’efemèride del 40è aniversari. “Es dignificarà la porta d’entrada i es guanyarà espai expositiu. L’equipament serà més vistós i noble, a més d’accessible. I la façana, amb el joc lumínic als arcs, amb llums LED que seran variables a l’hora de projectar colors, ben segur serà un reclam”.

LA DATA

1983
És l’any en què la Diputació de Girona va inaugurar Les Bernardes com a Casa de Cultura de Salt.

Bette Davis, Moulin Rouge i Mela Muter, el 2022

Abans que Les Bernardes aturi l’activitat al novembre, el centre té programades un grapat d’activitats. Sota el lema L’art de viure es vertebra la proposta expositiva del 2022, amb la qual es vol oferir “una reflexió sobre com vivim i sobre la sostenibilitat del nostre model de vida, que tendeix al creixement continuat basat en uns recursos limitats”, en paraules del seu director, Robert Fàbregas.

Destaquen tres grans exposicions inèdites: una mostra amb motiu del centenari de la mort del català Josep Oller, fundador de l’icònic Moulin Rouge de París (al bloc expositiu que comprèn del setembre a l’octubre); les imatges de Bette Davis en el seu últim acte públic al Festival de Cinema de Sant Sebastià del 1989 i un mític guerrer de Xi’an policromat cedit pel periodista José Luis Balbín (que es podran veure del març al maig). També hi haurà mostres d’Edgar Massegú o Rai Escalé dedicades a reflexionar sobre el passat i una mostra fotogràfica d’Andoni Canela. Destaca també un cicle de projeccions en associació amb el Cinema Truffaut de Girona.

Com a novetats per a la pròxima temporada, també destaca l’estrena de la nova sala La Lateral, que serà un espai destinat a la relació entre Les Bernardes i la comunitat, representada per universitats, instituts o associacions. Es continuaran publicant articles sobre art i pensament contemporani a la revista BAP! i al gener es publicarà el segon volum Toujours le même silence... de Mela Muter i Raymond Lefevre, que coordina Glòria Bosch.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona
cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona
MÚSICA

La Franz Schubert Filharmonia presenta la nova temporada

BARCELONA