Cultura

Deu anys de pel·lícula

La Filmoteca celebra una dècada de la inauguració de la seu del Raval amb una setmana de sessions de films restaurants i documentals amb convidats diversos

Les 13.075 sessions que s’hi han fet des del 2012 han sumat 1,3 milions d’espectadors
La filosofia de gestió de la Filmoteca és “compartir i obrir”, diu Esteve Riambau

La inauguració de la Filmoteca de Catalunya del Raval, el 21 de febrer del 2012, va arribar precedida de diversos retards i entrebancs, com recordava ahir la consellera de Cultura, Natàlia Garriga: troballes arqueològiques al solar on s’havia d’edificar, dificultats econòmiques derivades de la greu crisi del 2008... El recorregut des de la inauguració tampoc han estat un llarg riu tranquil, per dir-ho citant una pel·lícula francesa que potser hi han projectat alguna vegada. Ho recordava ahir Esteve Riambau, director de la Filmoteca: “Han estat deu anys molt intensos, amb vivències i experiències compartides. Han estat temps difícils des del punt de vista econòmic, polític i sanitari, però al mateix temps molt satisfactoris.”

El cas és que les dificultats s’han anat superant i hi han passat 1,3 milions d’espectadors, repartits en 13.075 sessions, amb una mitjana de 99 espectadors per sessió. Ahir a la tarda es van celebrar els deu anys amb un acte institucional al qual van assistir el president Pere Aragonès; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i Frédéric Maire, el president de la Federació Internacional d’Arxius Fílmics. Unes hores abans, al matí, la consellera va definir la Filmoteca com “el darrer equipament que faltava al país”, que es va inaugurar el 2012 “amb moltíssima il·lusió”. “Fa quinze anys es va prendre una decisió que ha resultat estratègica –va afegir-hi–, a l’alçada dels països culturalment més avançats, que ha ajudat a posar en valor la importància de la conservació dels materials, obres i elements de la cultura cinematogràfica del país.”

L’aposta estratègica de la Generalitat va posar en mans d’Esteve Riambau, director de la Filmoteca des del 2010, el que ell mateix compara amb un bòlit: “El dia que vaig arribar a aquesta casa vaig tenir la sensació que m’asseien en un Ferrari de fórmula 1 i havia de donar la volta al circuit. La primera volta va ser en primera i amb el peu al fre, però de mica en mica em vaig deixar anar, i després t’adones que la màquina és molt potent i té moltes prestacions.”

Esteve Riambau ha dirigit el vehicle amb unes idees molt clares: “De seguida la meva filosofia de gestió d’aquesta casa va ser compartir i obrir. Sempre he rebutjat la idea de la Filmoteca com un espai endogàmic, tancat, només dedicat al cinema. Ha estat tot el contrari. De vegades ens han acusat d’eclèctics, i benvingut sigui l’adjectiu. I això no vol dir que no siguem estrictes amb el que és la programació d’una filmoteca.”

La llista de convidats que hi han passat és llarga i amb noms importants, inclosos set guanyadors de l’Oscar i vuit de la Palma d’Or de Canes. En citem només alguns: Costa-Gavras, Ken Loach, Hanna Schygulla, Pedro Almodóvar, Abbas Kiarostami, Peter Brook, Maria de Medeiros, Terry Gilliam, Agnès Varda, Carlos Saura, Víctor Erice, Toni Servillo, José Sacristán, Werner Herzog, Antonio Banderas, Jean-Claude Carrière, Guillermo del Toro...

“Hi ha cabut molta cosa: el cinema clàssic, evidentment, però també el contemporani; el cinema exòtic, però també el que és molt proper”, valora el director de la Filmoteca. “Hem tingut les portes obertes a tot tipus de cinema i, evidentment, al cinema del país, tant als grans noms com als petits noms.” Ara bé, no tothom està igual de predisposat a anar-hi: “Una altra cosa és que la indústria vulgui implicar-s’hi, i aquí tenim diversos exemples. Si hem triat Albert Serra com a imatge del desè aniversari és perquè ha presentat tots els seus llargmetratges a la Filmoteca. Hi ha més cineastes que venen assíduament, com Paco Poch o Lluís Miñarro, però també n’hi ha d’altres que no han vingut mai, i aquí sí que no podem fer-hi res.”

Oberta a tota la cultura

Un altre tret d’aquests deu anys que destaca Riambau és el diàleg amb altres disciplines: “Hem apostat per una activitat compartida, en un sentit ampli i generós, sense perdre el rigor de la programació d’una filmoteca. Si volem més públic sé com portar-lo, però deixarà de ser una filmoteca, i l’equilibri consisteix a ser una filmoteca reconeguda a l’entorn internacional i alhora estar oberta a la cultura en general, perquè si hi ha un llenguatge capaç de dialogar amb tots els altres del món de la cultura és el cinema.”

La celebració de l’aniversari d’activitat se celebra amb sessions que “reflecteixen les diverses cares de la Filmoteca”, diu Esteve Riambau. En destaca Film, the living record of our memory (El cinema, l’enregistrament viu de la nostra memòria), documental dirigit per Inés Toharia Terán i Isaac García Llombart, que sembla “una pel·lícula feta a mida per celebrar els deu anys”, comenta Riambau. Es va projectar ahir i avui. També hi ha sessions amb diversos films restaurats per la mateixa Filmoteca, com Jet Lag: Vértigo en Manhattan (1981), que presentarà el seu director, Gonzalo Herralde, i el documental de Joan Tisminetzky D’ombres, sobre el director de fotografia Tomàs Pladevall, Gaudí d’Honor d’aquest any.La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va felicitar ahir Esteve Riambau i totes les persones que hi treballen “perquè tenim una Filmoteca de primer nivell que respon a tots els reptes de preservació i difusió del patrimoni.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.