El crim a la francesa

James Ellroy (Los Angeles, 1948) és un dels autors més lloats de novel·la negra actual, gràcies a obres extenses, molt descriptives, molt documentades i ben construïdes, com ara L.A. Confidential, La Dalia Negra i la darrera, Pánico. La majoria estan ambientades en el món de la policia, de la delinqüència, de la política i del glamur de la ciutat de Los Angeles, cap a la dècada del 1950.

Ellroy té una personalitat forta, histriònica, que diverteix i atemoreix alhora. El 2016 va ser convidat a Marsella, “el Chicago francès, juntament a Nàpols i Glasgow” –comenta l’editor Àlex Martín–, per un llibreter que no parlava anglès. “Van demanar a l’escriptor François Thomazeau, nascut a Lilla el 1961 però que viu fa anys a Marsella, i que sap parlar anglès, que fes el paper de cicerone i d’intèrpret. Passejant, Ellroy el va animar a escriure la història criminal de Marsella, com ell havia fet amb la de Los Angeles”, afegeix Martín.

Així va néixer Marsella confidencial, la primera part de la trilogia que Thomazeau està escrivint seguint els passos d’Ellroy i que ha publicat Crims.cat / Alrevés, amb traducció de Maria Llopis. Si James Ellroy t’empeny amb una bona proposta i tens el talent i la capacitat per fer-li cas, no cal parlar-ne més.

François Thomazeau és un dels pioners del neopolar marsellès, juntament amb Jean-Claude Izzo i Philippe Carrese. Periodista esportiu, editor, traductor i músic ocasional, ha publicat llibres, assajos i guies de tota mena. En català, fins ara, només podíem llegir Consulting (Crims.cat, 2010).

Aquesta primera part està ambientada a la Marsella de l’abril del 1936. La segona té lloc el 1938 i la tercera cap al 1940.

Una setmana abans de les eleccions legislatives, al policia Antoine Cardella li disparen per l’esquena a la zona portuària, entre els locals de campanya política del candidat socialista Pisani i el de Sabiani, líder de l’extrema dreta. L’agent mantenia relacions corruptes amb tots dos. A qui pot beneficiar la mort d’aquest policia? A tothom i a ningú, en un ambient d’amistats i enemistats, aliances interessades i disputes efímeres dins la selva d’una ciutat rebel, angoixada i a punt per a l’esclat social violent que derivarà en el caldo de cultiu de la delinqüència organitzada. Mentre Cardella sobreviu a l’hospital en estat crític, descobrim les misèries d’un sistema mafiós, l’origen de la criminalitat organitzada en una ciutat que encara avui dia és de les més perilloses d’Europa.

Marsella confidencial és una obra coral amb una trentena de personatges –que en alguns casos apareixen en les altres parts– i amb un estil efectiu que no defuig, amb respecte i qualitat, el referent d’Ellroy. I així, assistim a “les mil perversitats dels carrers de Marsella, per als subornadors, els estafadors, els lladres i els traficants, els corruptors, els mistificadors, els ensarronadors i els mentiders, els falsos amics i els veritables traïdors”, detalla Thomazeau. Una ciutat amb costums locals com ara “injúries, insults, intimidacions, pallisses, calúmnies, xantatges...”. Una foscor social –i ara també literària– que no se’n va ni amb aigua calenta i sabó... de Marsella.