Ballar el so
El Mercat de les Flors presenta un cicle que relaciona la dansa i la música
Israel Galván (que arrenca el cicle Música i dansa al Mercat de les flors) reuneix bé les dues puntes dels límits d’aquesta relació entre la música i la dansa. Dijous i divendres balla El amor brujo de Manuel de Falla, una partitura quasi fetitxe en la dansa espanyola. Dissabte i diumenge comparteix amb El Niño de Elche Mellizo doble, un espectacle en què ells tant canten com ballen com fan la música a partir d’experiments sonors amb les parts del cos. Ahir confessava que aquesta obra la van crear en el viatge en avió cap al Japó, on havien d’actuar en un tablao amb servei de cuina clàssic –“I no sèiem pas l’un al costat de l’altre”–. Els va sortir quadrat i per això no l’han modificat gens i, encara que ho sembli, no hi ha espai per a improvisació. Tot ha quedat fixat.
El amor brujo, en canvi, sí que ha evolucionat. De fet, el mateix Falla va reversionar la seva peça després del fracàs de la primera presentació: va descartar una part de la partitura i coreografia. Galván admet que tothom ha ballat El amor brujo i que és una peça molt exigent físicament. Ell ha optat per representar-la assegut en una cadira i salvant (en la segona part) les partitures que Falla va eliminar. Galván balla vestit de dona, cosa que li permet incorporar una manera de ballar amb més “elegància”.
Torna ‘Highlands’
El cicle Música i dansa també aplega altres cinc companyies. Per exemple, es torna a recuperar Highland de Malpelo (del 27 al 30 d’octubre), un treball en què músics i ballarins transiten per l’escenari. Coincidirà amb Woolf, amb què Natalia Jiménez s’endinsa en l’univers de l’escriptora i el relaciona amb el temps de la covid i els confinaments domiciliaris. Bate fado és un espectacle a cavall entre dansa i concert musical. L’interpreten 5 ballarins, un fadista i 4 músics. Jonas & Lander es proposen reinterpretar i recuperar el fado acompanyat de zapateados, el 20 i 22 d’octubre.Tanca el cicle Romances inciertos. Un autre Orlando, de François Chaignaud i Nino Laisné, un concert d’aire barroc que incideix en l’ambigüitat de gènere (del 4 al 6 de novembre).
LA XIFRA
Dansar els personatges
La companyia catalano-francesaToujours Après (formada per Brigitte Seth i Roser Montlló) proposa un altre binomi: el de la dansa i el teatre. Dissabte i diumenge vinent presenten a la sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors una obra en la qual transformen els seus cossos juntament amb Sylvain Difour. El perruquer i maquillador es vesteix de dona i elles, d’homes. A mesura que avança l’obra À vue (“A vista”), van traient-se la màscara. La caracterització és mínima i es va eliminant davant de públic. Seth comenta que, en realitat, la diferència entre un home i una dona és molt petita (“Jo m’assemblo molt al meu pare”) i és més una percepció racional que física. Montlló insinua que en el canvi de sexe hi ha una reflexió sobre els canvis en l’edat. “El que penso ho penso jo lliurement o és que algú m’ha influït perquè ho pensi?”, es pregunten les dues artistes, impulsores de la companyia des del 1997.
