Cinema

mostra de cinema

Mirades crítiques des de dins del món àrab

La Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya celebra fins al 13 de novembre la seva setzena edició

Diversos convidats presentaran les seves pel·lícules a la Filmoteca o la sala Zumzeig

Tretze llargmetratges i un programa de curtmetratges provinents de països com Síria, Egipte, Palestina, Iraq, Líban o Algèria conformen la programació de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya 2022. La setzena edició d’aquesta mostra, organitzada per l’ONG Sodepau, torna a ser una finestra oberta a la realitat i la creativitat de les veus talentoses del món àrab. El festival va arrencar ahir i s’allargarà fins al 13 de novembre a la Filmoteca de Catalunya i la sala Zumzeig de Barcelona.

La Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani compta amb diversos convidats, entre els quals hi ha la del director i artista egipci Philip Rizk que portarà a Barcelona el seu Mapping lessons (Filmoteca, dijous 10 a les 18 h), assaig polític que hibrida material d’arxiu històric i ficció d’aires experimentals per reflexionar sobre neocolonialisme i independència. Un treball definit pel seu autor com una conversa visual entre les lluites polítiques a través del temps i l’espai, amb una mirada àmplia que inclou les revoltes populars a la Comuna de París l’any 1871, o que mira cap a la Unió Soviètica, l’Espanya del 36 o la resistència vietnamita, fins a revolucions més recents a Síria.

Per la Mostra també passarà l’artista pluridisciplinar libanesa Noel Keserwany, una de les protagonistes de la pel·lícula Beirut: a l’ull de la tempesta - Beirut: eye of a storm (divendres 11 a les 19 h, Zumzeig), on la cineasta Mai Masri retrata un moment turbulent al voltant de les multitudinàries protestes contra el govern del Líban a finals de 2019, posant el focus en les mirades individuals i disruptives de quatre dones: una estudiant de periodisme, una fotògrafa i dues germanes artistes, Michelle i la pròpia Noel Keserwany.

Dos assistents més, el director i productor sirià Ahmad Alhaj i el fundador de l’organització Qisetna, l’espanyol Juan delGado, passaran per la Mostra com a comissaris d’un programa de mitja dotzena de curtmetratges d’imatge real i d’animació que, sota el títol Cinema d’Urgència (dilluns 7 a les 19 h, Zumzeig), fa una acurada aproximació a problemàtiques reals de les comunitats sirianes i libaneses.

A més, com a convidada especial, la Mostra rebrà a l’escriptora i curadora artística Rasha Salti, que tindrà carta blanca per programar la finestra dedicada al cinema clàssic àrab, reivindicable pel seu caràcter avantguardista o pel seu contingut punyent o polític. Salti proposarà quatre llargmetratges: L’homme qui regardait les fenêtres (Merzak Allouache, 1984), Par un jour de violence ordinaire, mon ami Michel Seurat... (Omar Amiralay, 1995), Nos guerres imprudentes (Randa Chahal Sabag, 1995) i La république du silence (Diana el-Jeiroudi, 2021).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ART

El paper pioner d’Espais, en una exposició a Girona

Girona
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona
ART

Les Bernardes ofereix una mirada a la cultura africana

Salt
cinema

DocsBarcelona, documentals que destrueixen els estereotips

barcelona
cinema

Una nova generació de simis regna al planeta Terra

Barcelona
Patricia López Arnaiz
Actriu

“Deixar les víctimes soles és una forma d’agressió”

Barcelona
Mireia Freixa
Historiadora de l’art

“El patrimoni només es preservarà si la gent se l’estima”

Terrassa