Cultura

Yolanda i la revolució

Pablo Milanés, gran nom de la Nueva Trova Cubana i de la música llatinoamericana, va morir ahir a Madrid de càncer, als 79 anys

Políticament va ser un defensor de la Revolució Cubana, tot i que va mantenir una posició crítica

El cantant i compositor Pablo Milanés, nascut a la localitat cubana de Bayamo el 1943, va morir ahir a Madrid, on vivia des de fa uns anys per ser tractat d’un càncer que, finalment, no ha pogut superar. El músic, de 79 anys, era autor de famosos temes d’amor com ara Yolanda, Ámame como soy, El breve espacio en que no estás i d’altres com ara No me pidas, Los caminos, Comienzo y final de una verde mañana, Para vivir i altres clàssics.

Pablo Milanés va mantenir una llarga relació amb Catalunya i es va prodigar als nostres escenaris, des de la primera gira que va hi oferir entre el maig i el juny del 1976, pocs mesos després de la mort de Franco, com a part d’una delegació de la Nueva Trova Cubana, el moviment musical del qual va ser un dels fundadors i una de les veus més conegudes al llarg dels anys. En aquella gira, que va començar el 26 de maig al Palau de la Música de Barcelona i va passar també per Girona, Manresa, Mataró, Balaguer, el campus de la UAB a Bellaterra, València, Reus i Alella, Milanés, que llavors tenia 33 anys i havia publicat els seus dos primers discos, dedicats als poetes cubans José Martí i Nicolás Guillén, hi va compartir escenari amb Amaury Pérez i Sara González. Tots tres cantants provenien del pioner Grupo de Experimentación Sonora de l’Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos (ICAIC), del qual també va formar part el seu amic Silvio Rodríguez. Durant gairebé mig segle, Milanés ha tornat sovint a Catalunya: el 26 de gener passat va tornar al Palau de la Música, dins la gira Días de luz. Posteriorment, el cantautor cubà va actuar també al Teatre Plaza de Castelldefels, el 8 d’abril, i el 10 d’abril al Rambleta de València, dins del festival Barnasants.

Pablo Milanés va començar fent música tradicional cubana i filin (del terme anglès feeling, sentiment), un estil que va néixer a Cuba la dècada dels quaranta en què el sentiment a l’hora de cantar era la base. El 1965, Milanés va publicar el senzill Mis 22 años, considerat el nexe d’unió entre el filin i la Nueva Trova Cubana. El 1966 el van tancar en un camp de treballs forçats al centre de l’illa, del qual es va poder escapar. El 1967 va començar a escriure cançons de contingut polític i el 1968 va fer el seu primer concert amb Silvio Rodríguez, a la Casa de las Américas. En aquell espai va conèixer l’elit cultural de l’època, del seu país i d’altres, com ara Violeta Parra, Mercedes Sosa, Daniel Viglietti, Chico Buarque, Simone, Vinícius de Moraes, Milton Nascimento, Víctor Jara...

Deixa un llegat de desenes de cançons recollides en uns 40 discos en solitari, una vintena de discos més amb altres formacions i col·laboracions a molts altres, amb músics com ara Joan Manuel Serrat, Ana Belén, Maná, Caco Senante, Víctor Manuel, Fito Páez... Músic inquiet i tastaolletes fins al final, Milanés va fer incursions en diferents estils. De fet, es va acomiadar discogràficament el 2019 amb l’àlbum Standards de jazz.

El 1988, Milanés va ser premiat en el Festival Internacional de Cinema de Venècia com a compositor de la banda sonora original del film Un señor muy viejo con una alas enormes, escrita i dirigida per Fernando Birri. Entre altres reconeixements, el 2005 va rebre el Premi Nacional de Música de Cuba i el 2015, el Grammy Llatí a l’Excel·lència Musical.

Políticament va ser un defensor de la Revolució Cubana, tot i que va mantenir una posició crítica i va declarar públicament alguns dels errors que el règim havia comès. Els darrers anys, de fet, va ser una de les figures més crítiques amb el regim cubà per la repressió contra els dissidents. Queden per a la posteritat, doncs, la seva veu privilegiada carregada de filin per recitar belles melodies amb lletres d’amor i de combat.

LA FRASE

No tinc vocació política. Soc artista i poso el meu treball al servei de la revolució
Pablo Milanés
entrevista a presència, 1990


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.