Cronologia d’un idil·li

1981

El concert al qual tot fan del Boss li agradaria haver estat. Els que hi van ser, com Loquillo –que en va fer una cançó: 21 de abril 1981– i el fotògraf Francesc Fàbregas –que, aquests dies, presenta una exposició al Palau Robert–, han contribuït a mitificar aquell bolo de la gira de The river, considerat per Dave Marsh, biògraf amb un historial de centenars d’actuacions del Boss, el “millor concert” que havia presenciat mai. No hi ha res gravat en vídeo, però el DVD d’un concert cinc mesos abans a Tempe (Arizona), inclòs en la capsa The ties that bind (2015), ofereix pistes de com devia ser tot plegat.

1988

El pelegrinatge de centenars de catalans ens podria empènyer a incloure en aquesta llista el concert que Bruce Springsteen va fer durant la gira de Born in the USA el 23 de juny del 1985 a Montpeller. Però el cas és que el Boss no va tornar a Barcelona fins al 1988. En dues ocasions al Camp Nou amb poques setmanes de diferència, però: primer, el 3 d’agost en el marc del Tunnel of love express tour (versions, en el repertori, de Can’t help falling in love d’Elvis Presley i Havin’ a party de Sam Cooke) i, el 10 de setembre, com a part, amb El Último de la Fila, Peter Gabriel, Sting, Tracy Chapman i Youssou n’Dour, de l’expedició per als drets humans d’Amnistia Internacional.

1992-93

La generació que, per edat, no va poder pescar Springsteen als vuitanta es va estrenar amb el Boss amb una banda que no era l’E Street Band i una gira en què el músic presentava dos discos que, almenys en aquell moment, van rebre força calbots: Human touch i Lucky town. Els concerts, però, que Springsteen va oferir el 3 i 4 de juliol del 1992 a la Monumental, amb un guió força similar, i l’11 de maig del 1993 en la seva primera visita a l’Estadi, on va arrencar interpretant en acústic Darkness on the edge of town, Adam raised a Cain i This hard land, van ser de traca.

1996

I de l’Estadi... al Tívoli, seu de dos concerts en acústic, el 6 i 7 de maig, de la gira de The ghost of Tom Joad. La rocambolesca manera amb què es van posar a vendre les 3.200 entrades mereix un documental: anunci per ràdio el dia 2 a les 9.45 h per fer saber que es podien comprar quinze minuts més tard a la ja desapareguda botiga Planet Music del carrer Mallorca amb Enric Granados i prou. Si, aquell dia, cap fan embogit –algun dels quals, equipat... amb walkie-talkie!– no va morir esclafat per un cotxe a l’Eixample va ser per miracle.

1999

Vet aquí un dels arguments de pes d’aquells que defensen que, a Europa, Bruce Springsteen s’estima Barcelona com cap altra ciutat: l’esperadíssima gira mundial de retrobament del Boss amb la E Street Band va arrencar al Palau Sant Jordi –on debutava– el 9 i 11 d’abril. Va ser un esdeveniment, per a molts, poder tornar a veure Clemons bufant el saxo a Tenth Avenue freeze-out, que fins aleshores no havia tocat mai a Barcelona, i interpretar en directe Rendezvous per primer cop en gairebé vint anys, però la perspectiva que ens concedeix el pas del temps ens porta a concloure que aquells no van ser els millors concerts oferts pel Boss, amb una E Street Band mancada, potser, d’una mica més de rodatge.

2002-03

Ben al contrari, però, del que es va poder veure, també al Sant Jordi, el 16 d’octubre del 2002, amb el disc The rising ja a les botigues i un monumental concert que podem reviure tants cops com vulguem amb el DVD Live in Barcelona. Les interpretacions, tot sol al piano, de Spirit in the night i Incident on 57th Street figuren entre els millors moments de Springsteen en directe a la ciutat. La gira de The rising tornaria a Montjuïc, aquest cop a l’Estadi, el 17 de maig de l’any següent, amb sorpreses en el repertori com ara The ties that bind, Sherry darling i, per primer cop a Barcelona, Jungleland.

2005

En un format altra vegada íntim després d’un parell de gires amb la E Street Band, Springsteen porta en una única data al Pavelló Olímpic de Badalona el tour de Devils & dust, amb perles en el repertori com ara Racing in the street, Land of hope and dreams i una celebrada i gens esperada versió de Dream, baby, dream de Suicide.

2006

Badalona també donaria cabuda, menys d’un any després, a la gira, altra vegada sense la E Street Band, de The seeger sessions, centrada en dues terceres parts en repertori folk tradicional. Un Springsteen diferent del que estàvem acostumats a veure que repetiria xou al Palau Sant Jordi cinc mesos després.

2008

Dos senyors concerts el 19 i 20 de juliol (gira de Magic) al Camp Nou –on no actuava des de feia vint anys– marcats per l’emoció: Danny Federici havia mort feia unes setmanes i el repertori, totalment imprevisible, incloïa –com va ser el cas d’I’m goin’ down o Rosalita– suggeriments fets pels fans mitjançant pancartes.

2012

Els repertoris sorpresa, indubtablement, van convertir els concerts del Boss en experiències en què tot era possible. Els dos concerts de la gira de Wrecking ball a l’Estadi, 17 i 18 de maig, van brindar grans sorpreses com ara Prove it all night amb l’intro del 1978 –una peça realment preuada pels més fans– i Racing in the street. Nivell alt.

2016

The river, el disc que, l’any 1981, l’havia dut per primera vegada a Barcelona, va tornar a ser l’excusa per a una gira amb la E Street Band, el tram europeu de la qual va començar al Camp Nou el 14 de maig. A diferència de la primera etapa de la gira als Estats Units, no es va poder escoltar The river de manera íntegra, però sí cançons d’aquell disc doble –Jackson Cage, I wanna marry you, Point blank, The price you pay, Drive all night– difícils de pescar en un concert del Boss.