Detectiu d’ànima irlandesa
‘Marlowe’ recupera el mític personatge en un film dirigit per Neil Jordan i protagonitzat per Liam Neeson
Barcelona es va convertir en la corrupta Los Angeles dels anys trenta
Philip Marlowe, detectiu privat “de caràcter mordaç, impulsos transgressors i lucidesa ètica”, tal com el descriu el crític i historiador cinematogràfic Javier Coma, va néixer a la revista Black Mask als anys vint de la ploma de Raymond Chandler. La seva influència en l’arquetip de detectiu del cinema negre va ser enorme, gràcies especialment a la interpretació que en va fer Humphrey Bogart a El son etern, de Howard Hawks. Gairebé un segle després del naixement literari, el famós detectiu torna al cinema en un projecte eminentment europeu: els irlandesos Neil Jordan i Liam Neeson han dirigit i protagonitzat una adaptació que es titula Marlowe i arriba als cinemes set mesos després de clausurar el Festival de Sant Sebastià. Neeson es posa a la pell de Marlowe i l’actriu alemanya Diane Kruger (Troia, Maleïts malparits) encarna una rica hereva de la corrupta ciutat de Los Angeles de finals dels trenta. El novel·lista irlandès Benjamin Black (pseudònim de John Banville) va publicar el 2014 La rossa dels ulls blaus (Bromera), una novel·la protagonitzada per Philip Marlowe escrita amb el vistiplau dels hereus de Chandler, que ha inspirat el film.
El film es va rodar en part en una Barcelona disfressada de la ciutat californiana. “Mai havia estat a Barcelona, va ser una sorpresa molt agradable”, va confessar Liam Neeson en una entrevista a El Punt Avui a Donostia. “És estrany, són ciutats que s’assemblen. Jo havia viscut a Los Angeles. Em va fer pensar que estava de nou al barri Laurel Canyon als anys vuitanta.” L’actor de La llista de Schindler i Michael Collins no es va deixar impressionar pel mite: “Era conscient de qui era Marlowe, l’havien interpretat molt bons actors. Però no em va intimidar, jo sentia que podia fer aquest paper amb Neil Jordan perquè el conec, hi tinc molta confiança. A més, els avis de Raymond Chandler eren irlandesos.”
L’actor coneix bé Neil Jordan: van coincidir en el rodatge d’Excalibur (1982) i l’ha dirigit a L’hotel dels fantasmes (1988), Michael Collins (1996) i Esmorzar a Plutó (2005). “És una mica estrany, fa coses molt interessants, algunes amb més èxit i d’altres menys, però un artista és així. És diferent, imprevisible. I sap com explicar una història. Confio en ell. És com un músic de jazz, el seu cervell treballa a un altre ritme.”
‘Femme fatale’ diferent
Diane Kruger interpreta Clare Cavendish, la filla d’una coneguda estrella de Hollywood (Jessica Lange), que encarrega a Marlowe que investigui la desaparició del seu amant. El detectiu es veurà embolicat en una investigació perillosa en què tots els implicats tenen alguna cosa a amagar. Kruger va explicar a aquest diari: “Em va encantar aquesta forma moderna de Neil Jordan de versionar la femme fatale, una dona intel·ligent, amb el cor trencat.” El cinema negre no li resulta llunyà: “Vaig créixer amb el cinema nord-americà. Les pel·lícules de Hollywood formaven part dels meus somnis, les mirava amb la meva àvia. Per mi, poder treballar en una pel·lícula és com viure un somni, com ficar-me a dins d’aquelles pel·lícules.”
Liam Neeson sent una cosa semblant: “També vaig créixer veient pel·lícules nord-americanes de cowboys, d’homes enfilats a cavalls disparant pistoles, indis disparant fletxes... M’encantaven! El cinema era molt especial, una manera d’escapar de la rutina. Sempre veia pel·lícules nord-americanes, mai britàniques o irlandeses.”
