Roman Ondak i Tàpies dialoguen en una exposició

L’artista eslovac Roman Ondak i una recopilació del fons de la col·lecció d’Antoni Tàpies comparteixen espai a la Fundació Tàpies en una exposició que rellegeix, fa dialogar i combina les creacions dels dos artistes. La mostra Roman Ondak. Infinitum agrupa escultures, instal·lacions espacials i fotografies rendint homenatge a allò que és quotidià a través d’experiències personals del passat amb membres familiars o objectes trobats i modificats. Tàpies. Fustes, papers, cartons i collages aplega una trentena de dibuixos i fustes de Tàpies de la dècada de 1960 i 1970 que posen èmfasi en la precarietat dels materials, l’empremta de l’artista i el missatge que volia comunicar. La mostra es podrà visitar fins el 22 de novembre.

Segons recull una informació de l’ACN, l’obra de Roman Ondak pertany a la generació d’artistes que van redescobrir l’art conceptual, el readymade i la performance desenvolupats al seu àmbit geogràfic durant les dècades de 1960 i 1970. Amb aquesta tradició com a teló de fons, l’artista parteix de l’observació de la realitat quotidiana amb l’espai i el temps com a protagonistes i eix principal de les seves obres.

Roman Ondak. Infinitum es mou entre la ficció i la realitat alternant situacions o objectes. L’artista, que va aprendre a entendre l’existència de divisions i classificacions d’inclusió i exclusió socials, aborda a la seva obra altres patrons de comportament, diferents possibilitats socials i polítiques alternatives.

L’eix principal de la mostra està construït per tres obres – Zone, Infinity i Inside Out– que busquen, segons ha explicat el mateix artista, que els espectadors “es vegin reflectits a ells mateixos”.

D’altra banda, Tàpies. Fustes, papers, cartons i collages mostra una faceta del treball de l’artista català que, segons Núria Homs, comissaria de l’exposició, “destaca una sèrie de valors com la pobresa, la fragilitat, la vulnerabilitat i fins i tot el dolor a partir de l’expressivitat dels propis materials”.

L’exposició pretén mostrar obres poc vistes o desconegudes per al públic a través de peces provinents no només del fons de la col·lecció, sinó també cedides de préstecs nacionals i internacionals.