Arquitectura

Paolo Portoghesi, arquitecte contrari a la continuació de la Sagrada Família

Mor als 92 anys Paolo Portoghesi, un dels arquitectes italians més influents que s’havia posicionat contra la continuació de la Sagrada Família

El reconegut arquitecte italià Paolo Portoghesi, exponent de les corrents més postmodernistes dels setanta, ha mort als 92 anys després de deixar en el seu llegat alguns dels edificis, jardins i palaus més emblemàtics de les últimes dècades, com ara les mesquites de Roma i Estrasburg, el Palau Reial d’Amman, els Jardins de Montpeller o l’Acadèmia de Belles Arts de L’Aquila . Té grans obres escampades arreu del planeta. Portoghesi és un gran admirador d’Antoni Gaudí i el citava entre les seves grans influències.

El 1965 l’italià va signar el polèmic manifest contrari a la continuació de les obres de la Sagrada Família, que es va publicar a La Vanguardia. Entre els signants també hi havia arquitectes de prestigi majúscul, com Le Corbusier, Antoni de Moragas, Oriol Bohigas, Josep Maria Martorell i Ricard Bofill. “Acabar l’edifici sense l’arquitecte que el va idear és molt difícil; si es vol continuar segons el projecte de Gaudí ja no queden plànols i és un intent ple de vaguetats”, precisaven els signants en un dels fragments del text.

L’arquitecte italià, que va estudiar a la universitat romana de La Sapienza, també va ser el primer director de la Biennal d’Arquitectura de Venècia (1979-1982) i va exercir com a president d’aquest fòrum internacional entre el 1983 i el 1993.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera