La tomba clonada d’Àlvar II ja és a casa

El clon de la tomba d’Àlvar II, vescomte d’Àger, mort a Sicília el 1299 lluitant per la corona d’Aragó, ja és al lloc d’on fa 117 anys va marxar l’original: el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. No és l’autèntica, d’acord, però tampoc és una còpia qualsevol. Només veient les cares de felicitat de les persones vinculades al projecte que ahir, pocs minuts després de les onze, van assistir a la col·locació de la peça en una de les capelles de l’església del cenobi d’Os de Balaguer, ja es pot endevinar el que representa: la recuperació d’un símbol del passat més gloriós de Catalunya.

“És un dia històric i el primer record l’hem de tenir per tota la gent que ha lluitat per aconseguir-ho”, sostenia el director del monestir, Robert Porta. La lluita, tant en un àmbit popular com des dels més alts estaments de la política del país, va començar el mateix any, el 1906, que es va malvendre aquest i els altres tres sarcòfags del comtat d’Urgell, una nissaga que en rang només va tenir per sobre els reis. El cenobi noguerenc, en hores baixes des de la llei de la desamortització dels béns eclesiàstics del 1835, era llavors propietat d’un banquer lleidatà que va fer els tractes amb un antiquari basc. No hi havia cap llei a l’època que ho pogués impedir, el que no treu que l’espoli emocional fos enormement injust. El panteó dinàstic viatjaria temps després als Estats Units, per acabar al museu Metropolitan de Nova York, on roman exposat com una de les joies medievals mundials en la seva seu dels Cloisters.

Els intents catalans per recomprar-lo han acabat tots en fracàs, i és d’aquesta frustració que fa set anys es va començar a cuinar el pla de fer-ne unes reproduccions. El Metropolitan va aportar les imatges tridimensionals del conjunt funerari. La Diputació de Lleida, el finançament per construir la primera rèplica (30.000 euros). L’empresa 3dtecnics, de la Garrotxa, la tecnologia capdavantera. Resultat: el sarcòfag d’Àlvar II és un germà bessó contemporani del primigeni del segle XIV. Impressiona. Medeix el mateix (de llargada, una mica més de dos metres). No hi manca ni un sol detall de l’ornamentació, amb els senyals del desgast del pas del temps o de les alteracions provocades per la mà de l’home (les marques de les palanques per saquejar-lo, per exemple) calcades. La policromia supervivent és exacta. “No es poden distingir l’un de l’altre. Ha sigut un treball complex perquè l’hem hagut de fer sense tenir l’original al costat”, explica el propietari de 3dtecnics, Francesc Montero, amb 30 anys d’experiència en rèpliques escultòriques i en la fabricació d’obres monumentals d’artistes famosos com ara Jaume Plensa i Lorenzo Quinn. Diferències? Dues. El clon no està fet en pedra real sinó amb un material sintètic, de nom Macryl, molt més resistent. I el pes no concorda: la imitació fa a la vora de 800 quilos i l’autèntic es creu que fa una tona. No se sap del cert perquè el Metropolitan no n’ha informat.

Queden tres tombes més per tornar: la principal i la més espectacular artísticament correspon a Ermengol X (germà d’Àlvar II), i una que és doble, dels seus pares, Àlvar I i Cecília de Foix. Hi ha voluntat, com va remarcar ahir la vicepresidenta de la Diputació de Lleida i alcaldessa d’Os de Balaguer, Estefania Rufach, però falta concretar el calendari i, sobretot, els diners. Un país sempre econòmicament dispers per a les qüestions patrimonials transcendentals: Catalunya. Però hi ha optimisme i fins i tot un colofó pensat: dipositar les despulles dels comtes dins dels sepulcres. Les restes òssies es conserven actualment en unes arquetes a l’altar del temple. L’únic final feliç possible per a aquesta història tan trista és que tot torni a quedar com estava fa 117 anys.