Arts escèniques

Crítica

teatre

Les bondats tendres dels records

Peter Brook (1925-2022) va nomenar un sol nom a tenir en compte en la seva darrera visita a Barcelona (2021), el d’Alexander Zeldin. A l’obra més recent del director, posterior al traspàs de Brook, costa trobar-hi paral·lelismes en el teatre intens del mestre. No hi ha la destil·lació de l’escena amb la buidor; ni es narren històries d’altres cultures no occidentals (Tierno Bokar), ni hi ha una diversitat en el repartiment fent qualsevol paper històric (Tempest project). Zeldin fa un homenatge a la seva mare, que es va construir a ella mateixa, escapant-se d’una vida amargada a Austràlia, dels seus primers fracassos universitaris i de parella. El director i dramaturg carrega de nostàlgia i, probablement, idealitza la mare. Però això és tendre. Correspon al record ser benèvol. Ho serveix amb una capacitat preciosa per deixar-se explicar i perquè tot l’univers escènic rodi al voltant de la figura central, la mare.

La trama mostra amb quadres que retraten uns 60 anys de la protagonista en què viatja de la virginitat a la plàcida i solitària maduresa. És una recerca a la felicitat i també a aportar mirada assagística al món contemporani; a fugir dels cànons materns i repescar la inquietud del pare per Watteau (el pintor del rococó francès que dibuixa un Pierrot icònic).

Deia Brook que la unitat mínima del teatre és quan algú mira com un intèrpret creua l’escenari. Zeldin ho ha essencialitzat més. N’hi ha prou amb què aquest espectador vegi respirar l’intèrpret. Fet amb la densitat necessària, condueix a una emoció que trasbalsa fins al plor silenciós del públic (que passa bona part de l’obra amb la llum de sala mig encesa). “Quan plou a Irlanda tant mulla les gallines com els catedràtics”, diu un dels seus intermitents i capriciosos amants. Ella aixeca la cella i entén que la seva vida és irrepetible.

The confessions
Creació i direcció: Alexander Zeldin
Intèrprets: Joe Bannister, Amelda Brown, Jerry Killick, Lilit Lesser, Brian Lipson, Eryn Jean Norvill, Pamela Rabe, Gabrielle Scawthorn, Yasser Zadeh
Teatre Lliure, 3 de juliol. Grec.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LLIBRES
LLIBRES

Les setenes jornades Transversal se sumen al centenari de la mort d’Àngel Guimerà

el vendrell

L'art català desaparegut

Barcelona

Veu arrossegada del carrer

Barcelona
Ryûsuke Hamaguchi
Director de cinema

“Cada generació deixa els problemes per a la següent”

Barcelona
Ferran Palau
El músic de Collbató presenta disc i curtmetratge

“Sense idees boges, el país, culturalment, no avançaria”

Barcelona
Art

Patricio Reig indaga a La Mercè en la dialèctica de la mirada

Girona
Crítica

Passió per l’òpera

Crítica

L’humanisme que defensa la naturalesa

ARTS ESCÈNIQUES

“Vosaltres, els catalans”