Còmic

Mor el dibuixant Francisco Ibáñez, creador de Mortadel·lo i Filemó

Va dibuixar més de 50.000 pàgines i va vendre més de 100 milions d’exemplars

Estimat pel públic, va rebre en vida poques distincions institucionals

El dibuixant Francisco Ibáñez Talavera, creador de la sèrie Mortadel·lo i Filemó, ha mort aquest dissabte al matí a Barcelona als 87 anys. Així ho ha comunicat el grup editorial Penguin Random House –actual propietari del segell Bruguera–, que ha destacat que deixa enrere un “enorme llegat de lucidesa, sentit de l’humor i més de 50.000 pàgines amb personatges memorables que han fet feliços a un gran nombre de lectors”.

Nascut a Barcelona al març de 1936, quatre mesos abans de l’esclat de la Guerra Civil, Ibáñez es va aficionar als tebeos a la infantesa. A començaments dels als anys 50 va començar a col·laborar amb revistes humorístiques, una activitat que compaginava amb la seva feina al Banco Español de Crédito, on treballava des de ben jove com a grum. El 1957 ja guanyava més diners com a ninotaire i va decidir renunciar a la seguretat de treballar a la banca per dedicar-se a les historietes a temps complet. En aquest moment l’editorial Bruguera necessitava nous dibuixants perquè alguns dels seus principals artistes –com Escobar, Conti, Cifré i Giner– havien marxat per fundar la seva pròpia revita, Tio Vivo, i Ibáñez va entrar en plantilla on romandria gairebé trenta anys.

Al gener de 1958, un any després d’entrar a Brugura, van aparèixer a la revista Pulgarcito les primeres vinyetes de la sèrie Mortadel·lo i Filemó, els dos maldestres detectius de l’agència TIA que van arrencar el somriure diverses generacions amb el seu humor i ironia, i van arribar al cinema i la televisió.

La sèrie va ser reconeguda quatre vegades amb el guardo Aro de Oro als personatges infantils més populars entre el 1969 i el 1976. El gran èxit dels dos personatges, que havien nascut com una paròdia de Sherlock Holmes i el doctor Watson, va propiciar el 1970 l’aparició de la revista Mortadelo.

Alguns dels seus àlbums llargs, com El Sulfat Atòmic o Agafeu-lo per les banyes! van transcendir l’estil de Bruguera de producció a doll de vinyetes i es van apropar més al de l’escola francobelga, I és que Ibáñez havia decidit treballar per a una editorial estrangera, tot i que amb uns altres personatges, ja que no tenia els drets dels seus. El projecte no va tirar endavant i va reaprofitar les històries per a Bruguera amb les cares de Mortadel·lo i Filemó.

A banda dels dos detectius va crear personatges icònics com Rompetechos, el botones Sacarino, Pepe Gotera i Otilio, la família Trapisonda o els surrealistes veïns de la 13, Rue del Percebe, entre els quals el llogater de l’àtic, Manolo, un personatge que sovint s’ha identificat com una paròdia del dibuixant Manuel Vázquez, un dels referents d’Ibáñez, al costat d’Escobar, Peñarroya o el belga Franquin.

El 1985 va abandonar Bruguera per desavinences amb la direcció. mentre s’aclaria la propietat de les seves creacions va pactar amb l’editorial Grijalbo crear dues noves sèries, Chicha, Tato y Clodoveo i 7 Rebolling Street. El 1988 Ediciones B, del grup Zeta, va adquirir tot el fons editorial de Bruguera i els responsables de la nova firma van arribar a un acord amb Ibáñez perquè recuperés els personatges que li havien donat la fama. A partir d’aleshores va publicar diversos àlbums cada any, dedicats a alguna situació del moment o esdeveniment social o esportiu, en base a la qual encadenava una successió continua de gags d’humor de l’absurd vinyeta rere vinyeta.

A la pantalla

Els agents de la TIA es van convertir per primera vegada en dibuixos animats a mitjan anys 60 amb una sèrie de curts dels estudis Vara, però la primera sèrie de televisió pròpiament dita, Mortadelo y Filemón, va ser a mitjan anys 90, amb l’adaptació de BRB Internacional, que va durar dues temporades. També va tenir adaptacions d’animació per a la gran pantalla als anys 60 i 70, com Mortadelo y Filemón: El armario del tiempo, que recollia curts dels estudis Vara. El 2003 el director Javier Fesser va dirigir una pel·lícula d’acció real, La gran aventura de Mortadelo y Filemón, en la que Pepe Viyuela encarnava Filemó i Benito Pocino feia, amb molta naturalitat, el paper de Mortadel·lo. El 2008 Miguel Bardem va dirigir Mortadelo y Filemón, Misión: salvar la Tierra, en la que Viyuela repetia com a Filemó però Mortadelo era encarnat per l’actor Edu Soto. El 2014 Fesser va dirigir un nou film d’animació sobre l’univers d’Ibáñez, Mortadelo y Filemón contra Jimmy el Cachondo.

El 2010 el mateix Ibáñez va aparèixer com a personatge del film El gran Vázquez, d’Óscar Aibar, on l’actor Manolo Solo interpretava el jove dibuixant a la redacció de Bruguera dels anys 50.

Gran trajectòria, minse reconeixement

La seva prolífica i inesgotable carrera de set dècades, amb sessions de 12 hores diàries de feina, el va acabar convertint en el dibuixant i guionista de còmics més reconegut i publicat de l’Estat espanyol, amb 150 títols, traduïts a diversos idiomes, i més de 100 milions d’exemplars venuts. Una trajectòria només interrompuda per la mort, que l’ha sorprès quan ja treballava en una propera edició de Magos del Humor que havia de sortir l’any vinent.

Tot i ser un dels autors de més èxit, aclamat per la professió i molt estimat pel públic, que feia llargues cues per aconseguir una dedicatòria a les fires de còmic o a les diades de Sant Jordi, no va obtenir en vida un reconeixement proporcional a la seva envergadura. Potser hi va tenir a veure la seva discreció personal. El 1994 va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona per la seva trajectòria i el 2002 la Medalla d’Or al Mèrit a les Belles Arts 2001. Al febrer del 2022 l’Ajuntament de Barcelona va decidir honorar Ibáñez amb la Medalla d’Or de la ciutat “per la seva incansable i intensa trajectòria creativa, com a referent del món de l’humor i del còmic”. També tenia la Creu de Sant Jordi.

Aquest diumenge sí que ha estat recordat per molts dels polítics en campanya electoral, que han lamentat la pèrdua del ninotaire.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha recordat l’artista com un “dibuixant d’imaginació desbordant”, “referent de l’humor i l’ironia” i “creador d’un món que ha marcat moltes generacions”.

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha qualificat Ibáñez de “gran referent humorístic per a diverses generacions”. “Trobarem a faltar la seva excepcional creativitat”, ha lamentat .

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha destacat que Ibáñez va fer que la vida fos “molt més divertida per a diverses generacions”. El ministre espanyol de Cultura, Miquel Iceta, ha afegit que “el recordarem sempre perquè la seva obra serà eterna”.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha destacat que el seu “art, humor, intel·ligència i els seus personatges han deixat una empremta inesborrable a la nostra memòria col·lectiva”. “Com ell mateix va dir, «el somriure mai es jubila»”, ha recordat .

La seva predecessora a l’alcaldia, Ada Colau, ha indicat que “Barcelona és i serà capital del còmic en gran part gràcies” a Ibáñez, i ha recordat que la nova biblioteca del seu barri ha destinat un fons especialitzat en l’obra d’aquest “barceloní universal”.

El secretari general de JxCat, Jordi Turull, ha donat “gràcies immenses” a Ibañez i ha afirmat que “el seu talent i el seu art al món del còmic va formar part de la nostra infància”, i ha recordat “aquells anys en què l’editorial Bruguera era a Parets ”.

El líder i candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha coincidit que “molts hem crescut amb el record inesborrable dels mítics personatges de Francisco Ibáñez i dels tebeos que tant ens van fer riure”.

El món del còmic també ha plorat la desaparició d’un referent. La directora del saló Còmic Barcelona, Meritxell Puig, ha qualificat Ibáñez com el ninotaire “més important en llengua castellana de tots els temps”. També ha volgut destacar que no només es va saber adaptar als temps i els canvis socials sinó que va ser “únic” en la seva defensa i dignificació dels drets dels dibuixants.

El ninotaire José Luis Martin, un dels fundadors d’El Jueves, ha dit que “va ser el pare creatiu de molts dels dibuixants” que van passar per les pàgines de la revista satírica.

Laureano Domínguez, editor d’Astiberri i que va treballar amb ell a Ediciones B, ha volgut valorar el vessant personal de l’artista: “Era una persona increïble, de tracte molt agradable i generós amb totes les persones que tenia a prop. Un geni que no s’ho tenia gens cregut”.

El també ninotaire Carlos Azagra ha comentat que “ja és putada que hagis marxat just quan et preparàvem un homenatge a la biblioteca [Gabriel] García Márquez del barri”. “Ens has deixat una mica més orfes. Ara sí que descansaràs de veritat”, ha reblat .

Comiat dilluns al migdia

Francisco Ibáñez serà acomiadat dilluns vinent, 17 de juliol, en una cerimònia oberta al tanatori de Sancho de Àvila de Barcelona. La capella ardent del dibuixant obrirà diumenge i les exèquies seran dilluns a dos quarts d’una del migdia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona
MÚSICA

La Franz Schubert Filharmonia presenta la nova temporada

BARCELONA
Crítica

Un guant

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid