Música

Mayte Martín

CANTANT, DIUMENGE ESTRENA "TATUAJES" AL GREC

“Cada gènere és un idioma musical i emocional”

La cantant barcelonina Mayte Martín presentarà diumenge vinent, 23 de juliol, al Grec –al festival i al teatre de Montjuïc– el seu nou projecte, Tatuajes, estrenat el febrer passat a Madrid. Martín interpreta cançons que estima com ara Te recuerdo, Amanda, Lucía, El breve espacio en que no estás, Alfonsina y el mar o Ne me quitte pas, amb un quartet d’ànima jazzística completat per Nelsa Baró (piano), Guillermo Prats (contrabaix) i Vicens Soler (bateria). “M’ho estic passant bé amb aquest projecte. Passar-m’ho bé és l’única raó que hi ha sempre darrere de tot el que faig”, diu.

Ha trobat bona companyia per tirar endavant ‘Tatuaje’.
Sí. De fet, és la gent amb qui porto més temps, només que en aquest cas per primer cop treballo amb bateria, perquè algunes cançons com ara El breve espacio..., de Milanés, tiren força al pop. Vaig començar amb aquests músics després de la mort de Tete Montoliu, quan vaig voler continuar fent els boleros que vam començar amb ell. Per tant, fa uns 25 anys.
Sí, l’any passat va fer 25 anys de la mort de Montoliu.
Sí, el 24 d’agost...
Veig que recorda bé la data.
I tant que la recordo! Me’n vaig assabentar per la tele. Ja sabia que estava molt malalt, però quan vaig saber que havia mort vaig quedar parada davant la pantalla com en un somni.
El concepte de ‘ Tatuajes ’ té a veure amb el de ‘Free boleros’?
No, no té res a veure, perquè aquest no té la mirada posada en cap gènere ni en cap lloc en concret, sinó en l’emoció sense gènere. És un repertori molt diferent que passa per molts gèneres i atmosferes musicals molt distintes. Fins i tot resulta difícil ordenar cançons tan diferents en el mateix concert, però el repte resulta tan complex i difícil com bonic.
Com ha fet la tria de temes?
Hem treballat junts tots quatre des de l’inici, valorant i triant les cançons en funció d’un criteri força clar: quins creus que són els temes que la gent no oblidarà mai, aquells clàssics que han sobreviscut i sobreviuran al pas del temps, a pesar de la deriva terrible de la música en l’actualitat. Vaig fent el que jo sento en cada moment: bussejo en un gènere, surto i em capbusso en un altre.
Suposo que la selecció és també i sobretot molt personal.
Tot el que jo proposo, en el fons, són tatuatges meus, i sempre tinc la mirada posada en el passat, en les coses antigues. En aquest cas el que he fet és compartir tatuatges: intentar esbrinar quins temes tenim en comú els melòmans, aquelles cançons nexe que ens agraden a tots, excepte dues o tres que són més apostes personals meves.
Hi ha molta música llatinoamericana, no?
Sí, és cert. M’agraden també moltes coses de la cançó italiana o la francesa, però la música llatinoamericana ha tingut un pes especial en la meva vida. En general, són cançons que, quan ets jove, dius que mai no les versionaràs, perquè no es poden fer millor. Però de sobte arribes a la conclusió que no has de tenir por d’adaptar una cançó amb tot el respecte que mereix. Soc suficientment exigent i objectiva per decidir que no faig una cosa si no tinc les eines adequades per portar-la a terme.
Canta ‘Te recuerdo, Amanda’ quan estan a punt de complir-se 50 anys de l’assassinat de Víctor Jara. És un homenatge?
És clar que ho és, però no per l’aniversari. La canto perquè és una cançó que si no et commou és que has d’anar al metge.
I el flamenc on és en tot això?
No hi és en les formes, perquè el que no he fet és aflamencar les cançons. Si vull cantar flamenc, canto flamenc. Però el flamenc no deixa de ser un ingredient de la meva manera de fer les coses, i no puc ni vull alliberar-me’n. És com un còctel del qual només tu saps de què es compon i, a més, no ho has decidit tu. Perquè els gèneres no són només uns repertoris, són molt més: són una manera de sentir les coses, d’explicar-les. Cada gènere és un idioma en si mateix, tant musical com emocional.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CULTURA

Mor l’escriptor Paul Auster, un dels grans referents de la literatura nord-americana

cinema

Naomi Kawase, la germana japonesa de Lluís Miñarro

Barcelona
David Verdaguer
Actor

“Les persones no som planes, som polièdriques”

Barcelona
MÚSICA

Pérez Treviño desxifra en un llibre el ‘misteri’ del pianista Josep Colom

BARCELONA
cinema - drama

‘Thriller’ coreà amb segell femení basat en fets reals

cinema - drama / biografia

Maria Montessori, una pedagoga revolucionària

cinema - animació / comèdia

Garfield surt de la zona de confort de gat casolà

cinema - cinema bèl·lic

Russell Crowe rescata soldats a Filipines

cinema - drama

Hamaguchi signa una faula sobre la natura i el mal