El pla nacional del llibre preveu que un 40% de la població llegeixi en català un cop a la setmana
Inclou 73 mesures i un pla per reactivar les biblioteques escolars i passar del 56% al 80% dels centres que en tinguin per incrementar la competència lectora
El govern ha posat fil a l’agulla per impulsar l’augment dels hàbits lectors al país i, a la vegada, incrementi la comprensió lectora de la població fent una incidència especial en l’alumnat de primària i secundària. Avui ha presentat un nou pla de lectura que, a diferència dels tres anteriors, del 2011, 2014 i 2017, i segons ha explicat avui la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, “és absolutament participat per tothom i impulsat per primera vegada pels departaments d’Educació i Cultura amb tots els sectors”. D’aquí sorgeix el Pla nacional del llibre i la lectura que incorpora 73 mesures elaborades per un grup de 180 persones, entitats, organitzacions i institucions per “fomentar l’hàbit lector i contribuir a l’increment dels índexs de lectura, especialment en català”, ha afegit, posant-hi xifres, ja que l’objectiu és que al 2030 el 40% de la població llegeixi un cop a la setmana en català, un percentatge que el 2022 era del 34,5%.
Garriga també ha detallat que la intenció és que aquell mateix any el 76% de la població llegeixi llibres almenys una vegada al trimestre –ara és del 70,7%– i que el 65% ho faci almenys un cop a la setmana –ara ho fa el 60,35%–.
I per fomentar la lectura al llarg de la vida algunes de les 73 mesures concretes que s’impulsaran amb el pressupost de 58 milions incideixen especialment en l’àmbit educatiu i aquí la consellera del ram, Anna Simó, ha destacat l’elaboració del Pla de millora de les biblioteques escolars de Catalunya (PLAMIB) amb l’objectiu d’“incrementar la competència lectora” dels alumnes de primària i secundària. La intenció és reactivar la xarxa d’equipament de manera que es passi del 56% de centres que actualment tenen biblioteca a un 80% o més en aquest període i, “si pot ser abans, millor”, ha reblat Simó.
Es farà una fase pilot el 2024 amb 50 centres –35 públics i 15 concertats– que durarà dos cursos. Un equip de bibliotecaris donarà suport intensiu a aquests centres, que també rebran una dotació econòmica de 2.000 euros per al fons bibliotecari i altres ajudes com un programari de gestió, una plataforma de lectura digital, formacions i facilitats per al treball en xarxa, ha explicat. En paral·lel 200 centres educatius de tots els serveis territorials rebran assessorament i entre 2026 i 2030 es faran quatre sessions per ajudar als centres a millorar les seves biblioteques.
Altres mesures
El pla també recupera el programa de foment de la lectura en infants de 0 a 3 anys Nascuts per llegir que va existir entre el 2005 i el 2011. La intenció és que quan les famílies vagin al pediatre rebin uns primeres recomanacions sobre lectura, els puguin aconsellar una biblioteca propera i donar-los consells pràctics.
També s’ampliarà la campanya Fas 6 anys. Tria un llibre’, amb accions específiques a les escoles amb atenció a aquelles que tenen més dificultats. El programa va assolir l’any passat un 53,14% d’infants que van bescanviar el val per adquirir un llibre i pel 2023 s’han fixat per objectiu superar el 54%.
Altres mesures són el foment de la creació de la Literatura Infantil i Juvenil en català als canals SX3 de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), recuperar la importància de la narració oral i la lectura en veu alta, la campanya de promoció i foment del llibre i la lectura o l’increment de la dotació de les beques per a la creació literària i contribuir a la professionalització dels creadors.
A més es preveu desenvolupar la Casa de les Lletres, l’increment dels ajuts a editors per a la promoció del llibre en català i occità o el desenvolupament de l’Observatori de la Cultura.
En el nou pla també hi han participat amb participació dels Departaments de Salut, Recerca i Universitats, Drets Socials així com també la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
