Música

THE JACKSONS

EL CÈLEBRE GRUP ACTUA DISSABTE A ROSES

“Prenem vitamines Picapedra al matí”

“Molts artistes fan els moviments de Michael perquè ho porten a la sang i van créixer sent fans nostres”

Si el seu germà Michael és el rei del pop, ells són la família reial, amb més de mig segle de trajectòria i una autèntica allau d’èxits, tant en la seva època d’artistes infantils a Motown amb el nom The Jackson Five com ja d’adults amb la marca The Jacksons. Actualment són Jackie (72 anys) Tito (69) i Marlon (66), i dissabte vinent, 22 de juliol, actuaran a la Ciutadella de Roses, dins del festival Sons del Món , que divendres s’inaugura amb Vicco, Chanel i Locomía. Parlem amb Jackie Jackson.

Senten una gran responsabilitat pel fet de ser The Jacksons i portar un cognom tan important en la història de la música?
Sí, sens dubte. Els meus germans i jo vam començar fa molts anys a fer música, sempre pensant a crear una música bonica de la qual tothom pugui gaudir, també els teus pares i els teus avis. És el tipus de música que ens va fer famosos i la que aconsegueix que tothom que ve als nostres espectacles s’ho passi bé. És una agradable responsabilitat.
Sumen sis dècades en el món de l’espectacle, des dels ‘singles’ de vinils fins a l’era digital. Ha estat difícil adaptar-se?
No, només es tracta d’anar canviant. Ja la gent que feia música en els anys cinquanta es va haver d’adaptar a una nova situació respecte als anys trenta i quaranta. Són cicles que canvien constantment. Però la bona música sempre hi és.
Quins músics els acompanyen?
Quan venim a Europa tenim una banda europea i en tenim una altra a Amèrica, però en tots dos casos són grans músics.
Tenen el secret de l’eterna joventut?
Vam començar molt joves i encara diuen que ens mantenim joves, però és perquè prenem vitamines Flintstones [Picapedra] cada matí i mengem cereals Wheaties de campions per mantenir-nos forts! Jo no soc massa aficionat a la festa ni bec gaire alcohol. Així que, amb tot això i menjant moltes verdures, et mantens en forma, perquè ja saps que anar de gira és molt tediós i has d’estar en condicions.
Hi ha relleu generacional a la família?
És probable. Jo tinc dos nens bessons de 9 anys i juguen molt al golf i al bàsquet, però també graven música a casa tots els dies en un petit estudi, de manera que és possible que molt aviat també els vegis al negoci de la música. Ara prefereixo que també s’ho passin bé amb l’esport.
Què és el pitjor d’anar de gira?
Els canvis horaris entre Amèrica i Europa. Em costa molt adaptar-m’hi. I després d’un espectacle és difícil anar-se’n al llit de seguida, perquè tens encara tanta energia que no pots dormir en tota la nit.
I el millor?
El millor és veure els fans cantant totes les nostres cançons i passant una bona estona, perquè això dona molt combustible als nostres motors quan estem en escena i ens fa actuar molt millor. De vegades m’oblido d’una lletra, sostinc el micròfon i ells la canten per mi. Llavors me’n recordo de seguida! [riu].
Noten la seva influència en molts artistes actuals?
Sí, ho notem sovint i ens fa molt feliços. Passa molt amb el meu germà Michael: hi ha molts artistes que fan els seus moviments perquè ho porten a la sang, van créixer sent fans dels Jacksons i de Michael Jackson. És emocionant.
Comparteixen alguna altra afició?
Ens agrada molt jugar junts a beisbol, criquet i coses així, només per passar un temps en família, també fent pícnics i barbacoes. Aquests són els millors moments per a mi, al marge de la música .


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CULTURA

Mor l’escriptor Paul Auster, un dels grans referents de la literatura nord-americana

cinema

Naomi Kawase, la germana japonesa de Lluís Miñarro

Barcelona
David Verdaguer
Actor

“Les persones no som planes, som polièdriques”

Barcelona
MÚSICA

Pérez Treviño desxifra en un llibre el ‘misteri’ del pianista Josep Colom

BARCELONA
cinema - drama

‘Thriller’ coreà amb segell femení basat en fets reals

cinema - drama / biografia

Maria Montessori, una pedagoga revolucionària

cinema - animació / comèdia

Garfield surt de la zona de confort de gat casolà

cinema - cinema bèl·lic

Russell Crowe rescata soldats a Filipines

cinema - drama

Hamaguchi signa una faula sobre la natura i el mal