Música

Crònica

Cap Roig

Energia indomable

Amb uns aguts impossibles i una energia indomable, Mika va tornar a conquerir Cap Roig. Ja ho va fer l’estiu passat, en la seva primera intervenció al festival. En aquella ocasió, l’actuació va estar marcada per una afonia, efecte de la covid que havia tingut tot just tres dies abans del concert, però que hauria passat quasi desapercebuda si no ho hagués confessat al públic en els minuts finals. La manca de veu la va compensar de manera extraordinària. Aquest diumenge repetia actuació al mateix escenari. I tampoc va decebre. Poc importava que el plantejament fos pràcticament calcat del de l’any passat. No destacava el què, sinó el com. L’actitud. I, en això, Mika és el número 1. Pura entrega. Felicitat encomanadissa.

Des del minut zero es va posar el públic a la butxaca. Sol al piano. En un català no direm que perfecte però molt acceptable, narra la història d’una treballadora de la nit que veu cada matinada al costat d’una gasolinera. Una nit la dona desapareix. Mai més la torna a veure. Però li inspira una cançó d’amor. Un record que es converteix en cançó. I a partir d’aquí, arrenca Love today, amb aguts inabastables, amb indumentària de brillantina verda i balls encomanadissos que fan aixecar el públic de les cadires a la primera de canvi. I a partir d’aquí l’huracà Mika és imparable. Sigui en el registre que sigui. Desbocat amb temes dance com Relax, Lollipop, YoYo, Big girl, Grace Kelly o Golden. Ballant i fent ballar. Divertint-se i fent divertir. Una comunió total. Però també tocant la fibra amb la seva versió més intimista com Overrated o l’espectacular Underwater enfilat a dalt d’una cadira enmig del públic, que acaba fent els cors, en un dels moments més especials de la nit.

D’un format a un altre sense respir, Mika ofereix durant dues hores un espectacle increïble, un cant inesgotable a estimar com vulguis i a qui vulguis, a viure i a deixar viure. Mika s’alegrava que fos Cap Roig el primer festival de l’Estat en què repetia. Es va acomiadar dient que on n’hi ha dos n’hi ha tres. Tant de bo!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

XXIX Mostra de Teatre d’Instituts Públics de la demarcació de Girona

blanes
art

Els artistes catalans de tots els temps, junts en un diccionari en línia

barcelona
Cultura

Pas endavant pel futur Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Montblanc
ART

El Festival Vadart torna amb més art, música i enologia

Vilajuïga
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona

Torna el boomerang, l’espai musical inclusiu a la Mirona

salt
música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala