Música

Crònica

Cap Roig

Madurs i canalles

L’Èric, en Jan i la Roser. El trio catarra s’esperava enmig d’un escenari a les fosques. El públic, en adonar-se’n, va començar a aplaudir eufòric. “Són ells, ja són a l’escenari, fixa-t’hi”, deia una mare a la seva filla. I en aquell esclat de cridòria els llums es van obrir de cop i Cor, el single estrenat el maig passat, va obrir el concert.

Dimecres hi havia a Cap Roig un públic molt heterogeni. Hi predominaven les famílies, però també diversos grups de noies adolescents que potser vivien el seu primer concert soles, i altres parelles i grups d’amics que ja tenien l’edat d’haver començat a pagar la hipoteca. A l’escenari, ells tres, una banda i una paret de leds a darrere que els abraçava. L’inici va ser molt accelerat, enganxant una cançó rere l’altra i sense deixar temps per seure. En peu de guerra, Tintín, Estels al vent. Un pare feia l’helicòpter amb el braç, unes nenes alçaven barres fluorescents, i els cants cridats del públic s’imposaven per damunt del mateix cantant. I, aleshores, apareixia la primera sorpresa. Entrava en Dembélé! No, és broma, aquest és l’acudit que van fer ells. La sorpresa va ser un quartet de corda que els va acompanyar fins al final. Dos violins, una viola i un violoncel. Perquè a partir d’aquest moment van aparèixer uns Catarres més madurs, melancòlics, que s’han fet grans. Van tocar totes aquelles cançons de baixa intensitat musical però d’alta intensitat sentimental que no poden tocar en les festes majors. De pares a fills va ser preciosa, Nit d’agost o La ferida. Cada cançó dedicada a una persona en concret, que si la parella, que si la germana, que si l’àvia... Llums blaves, ells asseguts i el públic escoltant. En aquest moment va aparèixer la segona sorpresa. La germana de la Roser, la Laura Cruells, que va cantar un parell de cançons amb ells i van explicar que ella havia estat la cantant del seu primer grup, quan tan sols eren uns marrecs. Però la gent tenia ganes de gresca, i de tant en tant se sentia algun, “Vinga va, toqueu les bones, que volem marxa!” I així va ser. El bloc melancòlic es va acabar i els Catarres més canalles van tornar. Jenifer, Rock&Roll, Fins que arribi l’alba i Vull estar amb tu van ser les darreres quatre cançons. Amb el públic dret i cantant les tornades amb passió.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia