Nou àlbum d’Astèrix i Obèlix, el 26 d’octubre

La relació d’Abraracúrcix amb la seva dona centrarà part de la trama del nou còmic d’Astèrix i Obèlix, que arribarà a les llibreries en català el 26 d’octubre i es titularà El lliri blanc. Les noves tires publicades, a les quals ha tingut accés l’ACN, mostren diversos malentesos entre el líder gal i la seva parella, un fet que el porta a demanar consell a altres personatges per poder recuperar la bona relació a casa. Fabrice Caro, guionista del volum, i Didier Conrad, continuadors de les cèlebres aventures dels personatges creats per Goscinny i Uderzo, centren el nou volum en explorar l’efecte que té un element aliè –el lliri– sobre poble i com acaba pertorbant l’equilibri entre els veïns.

A la coberta provisional, ja publicada fa uns mesos, hi apareixen els dos protagonistes principals acompanyats per Abraracúrcix, amb un aspecte fastiguejat. El tiratge inicial del nou volum serà de cinc milions d’exemplars a tot el món. Des del 1959, quan es va publicar el primer, se n’han venut 393.000.000 àlbums.

Fabrice Caro reconeix que li venia molt de gust fer un àlbum centrat en el poble i la seva rodalia. El lliri blanc –símbol de benevolència i plenitud– és el nom d’un nou corrent de pensament positiu procedent de Roma que comença a estendre’s per les principals ciutats de l’Imperi, des de la capital fins a Lutècia. El Cèsar decideix que aquest mètode pot tenir un efecte beneficiós als campaments romans que envolten el famós poblet gal, però els preceptes d’aquesta escola arriben també als habitants del poblet que es creuen en el seu camí.

El líder de l’únic poblet gal capaç de resistir una vegada i una altra les legions romanes, Abraracúrcix, passa per un moment de dificultats: a la competència deslleial i un escut que no para de caure, se li sumen els durs comentaris de la Bonamina, la seva dona, que li recorda un cop i un altre els èxits de l’Homeopàtix, el seu cunyat. El seu personatge evoluciona al llarg dels àlbums i es converteix de mica en mica en una figura política per dret propi. Continua preocupat perquè el cel li caigui al damunt, en aquest cas, potser pel famós Lliri blanc.

Pel que fa al títol, busca suggerir la línia marcada per Goscinny i Uderzo, que encarnaven el tema de cada àlbum en un objecte físic o una persona, com en el cas d’Astèrix i el calderó, L’endeví, La gran rasa, L’escut arvern o La falç d’or, entre d’altres.