Fira Mediterrània fusiona la IA amb la tradició

Avui, un dels corrents més renovadors de les arts en viu a Catalunya són les d’arrel tradicional. Sona paradoxal però és, per exemple, el primer festival d’arts vives que s’ha atrevit a crear espectacles amb la intel·ligència artificial (en el Grec, és cert, l’Agrupació Sr. Serrano va estrenar-se amb aquesta complicitat qüestionable a Una illa). Fa uns dies, el director Jordi Fosas ironitzava amb el fet que el pianista Manuel Camp ha fet duet amb tothom. I que ara li tocarà compartir aventura amb la intel·ligència artificial (IA), a partir de les premisses seleccionades pels músics i enginyers informàtics Josep Maria Comajuncosas i Philippe Salembier. També Núria Andorrà signa aportacions a partir d’aquesta nova tecnologia (que genera recels, habitualment entre els artistes) i ho utilitzarà a Ni.U perquè dialogui amb les cançons de pandero de Ponent de tradició oral.

La inauguració oficial de la Fira Mediterrània serà aquest vespre, al Kursaal de Manresa, amb una actuació de Raül Refree amb Maria Mazzotta, que ja es va poder presentar en el Grec. Fosas (acabat de renovar per a un nou mandat al capdavant de la Fira Mediterrània) ho defineix com “un ritual catàrtic”. Divendres, al mateix escenari, serà el torn de Rodrigo Cuevas, que mou passions des de la seva fusió de la cançó asturiana amb l’avantguarda sonora, reivindicativa i performàtica. El cap de setmana passat, com a Pòrtic de la Fira, hi va haver una altra de les actuacions estel·lars: la Companyia Elèctrica Dharma celebrava els 50 anys de trajectòria, un grup que va ser capdavanter en la renovació de la música popular, i que es va avançar a la promoció de Fira Mediterrània, va admetre l’alcalde Marc Aloy.

El festival estratègic de les arts d’arrel popular inclou 84 propostes, 61 de les quals són estrenes (el 73%), 40 d’aquestes absolutes i les altres es veuen per primer cop a Catalunya. El pressupost de la fira és d’1,2 milions, que suma els costos per aquests dies i el suport a l’Obrador i al pla d’impuls. El gruix de novetats ve determinat perquè molts grups han esperat a presentar el seu disc a Manresa i també perquè poden impulsar col·laboracions renovadores a través de l’Obrador d’arrel (dels 66 projectes ja han aconseguit sumar uns 30 còmplices d’arreu de Catalunya) i a través dels maridatges que es desenvolupen a partir del pla d’impuls de la dansa d’arrel. Quim Bigas (amb l’Esbart Rocasagna), Magí Sera, Pere Seda o Lamajara són algunes de les companyies que lideren la renovació.

Enguany, Manresa, per fi, també recupera l’arc internacional, després del llarg parèntesi de la covid. De les 48 actuacions musicals, el 55% són internacionals. Si el 2022 va ser el retorn al carrer després de la covid (imprescindible per a les companyies de tradició com poden ser els esbarts, els castellers i els geganters), ara ho és el del cartell i programadors internacionals. El vincle entre Galícia i Portugal permet que una delegació de 60 professionals de 29 entitats assisteixin a la Fira Mediterrània.