Arts en viu
Petites revolucions
El festival El Petit programa 120 funcions d’actuacions sensorials per a canalla des que són nadons a cinc anys i es desplega per una dotzena de municipis dels Països Catalans
El cartell incorpora muntatges exclusius per a nens amb neurodiversitat i accions en centres penitenciaris, entre pares interns i les seves criatures
El que més transforma els interns dels centres penitenciaris són les actuacions amb els seus fills
El Petit és una realitat que ha anat ampliant la seva xarxa des que, ara fa 19 anys, va començar com una iniciativa impulsada per l’equip de La Sala de Sabadell. Sempre adreçat a les criatures de la família (amb uns aforament molt reduïts i habitualment al voltant dels artistes que hi interactuen amb el moviment, la música o elements sensorials de joc) han anat estenent-se per la demanda dels municipis i teatres que volien adherir-s’hi. Aquest any, hi ha programades 120 funcions en dotze municipis de l’11 al 26 de novembre. Enguany s’hi han afegit tres ciutats de fora del Principat: l’Espai 36 Centre Cultural, a Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca); el centre penitenciari Quatre Camins, a Granollers, i l’Espacio Abierto Quinta de los Molinos, a Madrid, la primera incursió a l’Estat espanyol. El Petit és un referent europeu gràcies al fet que durant prop de dues dècades s’ha anat teixint una programació amb companyies internacionals alhora que potenciant artistes autòctons que investiguin en aquesta franja d’edat. Són 16 espectacles (sis coproduccions del festival) de set països diferents. També es programen tallers per traspassar el coneixement a mestres, tècnics municipals i, fins i tot, centres penitenciaris que els obren una oportunitat a relacionar-se amb els seus fills dins dels centres o poder desplaçar-se de permís a escenaris propers en els quals socialitzar-se amb altres famílies fora de les cel·les. Són petites revolucions d’un món que clama per integrar la diferència com una oportunitat, ja des que les criatures comencen a gatejar i a investigar horitzontalment, sense jerarquies. pel seu compte.
Una de les coproduccions d’El Petit d’enguany (també hi col·labora el Mercat de les Flors) va a càrrec de la ballarina i performer Sònia Gómez. És la primera vegada que accedeix a aquest tipus de públic, tot i que està habituada a bregar-se amb projectes específics com el de la salut mental al TNT (Calidoscòpica, 2023) o preparar una coreografia al Tot Dansa, amb estudiants d’ESO i batxillerat d’instituts públics de Barcelona (Pinya, 2019). D’Inbalancein, per ara, només ha transcendit que fa mesos que indaguen en escoles bressol de Barcelona sobre l’equilibri. L’obra aquest any esta programada al Mercat de les Flors i a La Sala de Sabadell. El debut de Gómez contrasta amb la trajectòria de Paulo Lameiro ,que celebrarà 25 anys tocant amb l’atenció dels més menuts amb Musicalmente. Aquest concert es programa al Principal de Sabadell, l’Auditori de Granollers, el SAT! de Barcelona i l’Atrium de Viladecans. Bona part de la programació d’El Petit combina les funcions escolars amb les familiars, de cap de setmana, sovint amb doble representació diària. D’entre els internacionals, destaca l’espectacle de dansa immersiu Fields of tender, de Dallija Acin Thelander. Per a infants de 3 a 18 mesos amb neurodiversitat o amb discapacitat.
“És el que més transforma els interns dels centres penitenciari”, diu, exultant, Jordi Camps, cap del servei de rehabilitació del Departament de Justícia. En tots els centres de Catalunya hi ha prop d’uns 9.000 interns. Aquests tenen al voltant d’un miler de fills que poden participar a la iniciativa des de dos vessants: compartint tallers als centres de dones de Wad-Ras, Quatre Camins i Brians 2 o bé assistint com a espectadors a teatres veïns gaudint d’un permís. També hi ha accions com Nius, concert immersiu, l’escenografia del qual s’ha elaborat amb la col·laboració de pares de Brians 2 i Wad Ras.
El director general de Promoció Cultural i Biblioteques, Josep Vives, celebra la bona salut del món editorial, per a la franja d’edat més matinera que afegeix creació familiar a les arts en viu. Ho demostra la vitalitat de les companyies familiars, que són molt reclamades fora del Principat, i també l’ímpetu a començar, ben aviat, a obrir l’opció d’experimentar l’art en els ambients adequats per als menors de cinc anys. Es descobreix nou talent gràcies a les residències artístiques i les coproduccions. Que El Petit aplegui programadors d’arreu ajuda a exportar teatre. Aquesta ja és una altra revolució.
