Cinema

Crítica

cinema

Una dona sota sospita

Un home (Samuel/Samuel Theis) apareix mort a l’exterior de la seva casa a prop de Grenoble, on convivia amb l’esposa (Sandra/Sandra Huller) i el fill de tots dos, un nen (Daniel/Milo Machado) amb problemes de visió (a causa d’un accident) que descobreix el cadàver després de passejar amb el seu gos, el primer que s’adona que passa alguna cosa estranya. La dona, una escriptora alemanya que cultiva l’anomenada autoficció, feia la migdiada després d’una entrevista amb una periodista que marca l’inici d’Anatomía de una caída, títol que anuncia la dissecció (o, de fet, les disseccions) que aborda aquest film amb què la francesa Justine Triet va guanyar la Palma d’Or a Canes.

L’home, doncs, ha mort a causa d’una caiguda. Un accident? En principi, ho sembla. Però ho posa en dubte que, amb un cop de cap previ, Samuel hagi caigut des de poca altura. Un suïcidi? Es diu que estava deprimit, en part a causa de sentir-se frustrat com a escriptor. Un assassinat? El fiscal, en tot cas, creu que hi ha prou indicis per inculpar Sandra. És així que l’escriptora serà sotmesa a un judici, que estructura la pel·lícula, de manera que, durant el seu curs, es procedeix a diverses disseccions. Una és pròpiament la del cas, sense que quedi clar si s’ha arribat a la veritat dels fets. Una altra és la d’una parella, el malestar de la qual es fa evident amb la reproducció d’una discussió virulenta (registrada per Samuel sense que l’esposa ho sabés) que recorda les batalles campals dels matrimonis explorats per Ingmar Bergman. l, finalment, hi ha la d’una dona a través d’una mentalitat patriarcal que a la vegada és disseccionada. Això perquè, al capdavall, Sandra és jutjada socialment, a través del fiscal i dels mitjans de comunicació, pel seu comportament: no sembla prou afectada per la mort del marit, se suposa que escriure ha fet que desatengués el fill i, a més, ha estat infidel tenint una relació lèsbica.

Sense oblidar la seva inquietud respecte d’un nen que difícilment sortirà indemne del que ha passat, Triet, doncs, recorda que se segueix sospitant d’una dona que, apartant-se de rols encara establerts, ni es mostra vulnerable ni busca la simpatia. El film és sòlid i implacable, essent la seva virtut i potser també el seu defecte: per molt que contingui ambigüitats, és poc subtil i potser es fa difícil trobar-hi forats per on mirar-la lliurement, sense sentir-se una mica aclaparat.

Anatomía de una caída
Directora: Justine Triet
Estat francès, 2023


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

fotoperiodisme

Viatge fotogràfic als principals conflictes

GIRONA
La crònica

El circ guanya a les altures

COMMEMORACIONS

L’Any Guimerà es posa en marxa en un acte a El Vendrell

BARCELONA
COMUNICACIÓ

Celebrem 45 anys de la sortida del Punt-Diari compromesos a guanyar el futur

GIRONA
MÚSICA

Curtcircuit s’expandeix pel País Valencià i les Illes

barcelona
ART

L’exposició ’Miró-Picasso’ tancarà diumenge amb una previsió de 485.000 visitants

BARCELONA
CULTURA

El pressupost de Cultura passa de 298 a 566 milions, en 4 anys

BARCELONA
ARTS ESCÈNIQUES

Cultura reserva 10 milions per impulsar teatre, circ i dansa

BARCELONA
ART

Setze galeries catalanes participaran a la fira d’art contemporani Arco

BARCELONA